Extraits du "Dict'OC"
 

émission animée par Joan Pau VERDIER
jusqu'en février 2020.

(avec son aimable permission)


Joan Pau VERDIER  sur Périgord chaque matin dans  le "Dict'OC"
 

" tournait autour d'un mot" 



L'orthographe est celle du dictionnaire d' Yves LAVALADE,
consacré au parlé du Limousin.


A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


707 mots non compris les dérivés !

Les pages sont longues à charger, surtout les fichiers sons qui arrivent en dernier !
Pour écouter veuillez actionner le bouton de gauche du lecteur, un son  tronqué est le signe d'un chargement incomplet.
Lorsqu'il est dit " au nord"   il s'agit de la prononciation en Corrèze ou bien au Nord du Périgord.
 

A

l' ABBAYE

 
l'abadiá
l' abat
( l' abbé)
l'abadadessa
(l'abbesse)
abadiau, -ala
( abbatial)

écouter:


l' ABEILLE

 
l'abelha; la 'belha
lo burgon
(mâle de l'abeille)
la moscha a miau
 la borbelha; la mamona
(abeille sauvage)

las 'belhas mòren o perisen
dire "crebar" quò portarià malur

écouter:


ACARIÂTRE

enchipros,-a; 'chipros,-a
s' enchipronar
(devenir capricieux)
s'enchiprainar
(se chamailler)
traversos,-a
(contrariant, sournois, espiègle)
una 'chipraina
(une personne acariâtre)

écouter:

 

l' ACADÉMIE

l'academia
immortau ,-ala (immortel)
academic

écouter:


l' ACCUEIL / la SOLIDARITÉ

l'acuelh; l' aculhença
aculir; aculhir; convidar
(accueillir)
convidos-a; convidant-a (
accueillant)
far bona mina (faire bon accueil)
far daus acuelhs
(accueillir joyeusement quelqu'un)
l'acompanhament
(aider dans l'acompagnement)
la solidaritat
(solidarité)
solidari,ària
(solidaire)

écouter:
 

l' ACCIDENT

l'accident
la mauvengude
(l'accident la malchance)
lo tralutz (
la malchance)
par accident: per accident
per cas
per cas d'azard
un còp de temps
(le coup du sort)

écouter:
lo tralutz:

l' ACCORDÉON

l'acordeonaire
l'acordeon
l'acordeon d'a clapetons
tas cauças (chauças) fan daus grapauds
)

écouter:

ACCUSER

acusar

cargar; aculpar; marcar; accentuar
acusatiu,-iva
(accusatif)
acusator,-atritz; acusador,-adoira (accusateur)
l'acusacion; l'acusament; l'acusança (l'accusation)

avis de recepcion (accusé de reception)

écouter:

l'ACHAT

la 'achaptason; lo 'achaptason; la 'chaptada
achaptar
(acheter)
crompar; prener
prene mon vin a l'espicier
ne pas 'chaptar la lebre dins lo sac
(ne pas acheter les yeux fermés)

écouter:

ADIEU

adiu (bonjour)
l'adiussiatz
(l'adieu)
coma quò vai
(comment ça va ?)
au reveire
(au revoir)
au còp que ven
(à la prochaine)

écouter:

l' ADOLESCENCE

jovent,-a;  jòune,-a; jeune,-a (jeune)
la jonessa; lo jovença (jeunesse)

lo jounilhou, -a; lo jounicon ( jeunot)
dròlle,-a (adolescent)

écouter:

AGIR

agir
l'agissença; la conducha
(la façon d'agir)
agissent,-a
(agissant)
l'agissament; l'agiment
(agissement)
bessar l'aiga
(agir en vain)

écouter:

l' AGNEAU

l'anheu; l'inhal (23N)
l'anhela; l'anhelòta (agnelle)
lo fedon (juste né)
l'anheu cocudau (né après la venue du coucou)
l'anhelum (les agneaux)
l'anhelon; l'anhelisson (agnelet)
anhelar (agneler)
l'anhelada; l'anhelatge (agnelage)

écouter:

l' AIDE / la SOLIDARITÉ

solidaritat
l'adjuda; l'ajuda
( l'aide, l'entr'aide)
adjudar; ajudar
s'entrajudar
(s'entr'aider)
balhar la man; prestar la man
(prêter main forte)
segondar
(seconder)
far un diumenc a quauqu'un

écouter:

l' AIGUILLE

 
l'agulhada; l'agulhierada (l'aiguillée)
l'agulhier (étui à aiguilles)
l'agulha (aiguille)
la 'gulhaa; la bròcha (aiguille à tricoter)
l'agulha sarcidoira (aiguille à ravauder)
las picas ; la pualha (aiguille de pin)
agulhar (aiguillonner)

écouter:

AINSI

entau; aitau
coma quò; qu'es de mesma
(c'est ainsi)
aitan-ben
(c'est ainsi que)
e entau de segre; e entau de resta
(et ainsi de suite)
siá entau fach
(qu'il en soit ainsi)
entau siá
(ainsi soit-il)

 écouter:

l' AIR

l'air; l'aire; l'er
la crençor es freja
aver lo biais; la semblança;
la mina; la chara
 la pareissença
se portar naut
la virada
(refrain)
far chau chabrancha

 écouter:

ALAITER:  voir LAIT

 

l' ALERTE

l'esvicoada (alerte, signe avant-coureur, symptôme)
esvicoar
alerta!
gara ai suvent 'na pita esviscoada

écouter:

ALORS


alaidonc; 'laidonc
per lòrs; alòrs; emper
a ben donc! e ben, sabetz! qu'es egau !
(ça alors !)

écouter:

l' AMBASSADEUR

embassador; -adriça
embaissador;-a
l'embassada; ambaissada
e embassador
(il est bourré)

écouter:

l' ÂNE


pel  d'ase
(peau d'âne)
l'ase; l'asne; lo borric
la borricalha; la saumalha
lo saumatier
l'asnissa; la borrica; la sauma
la saumela
un saumeton

écouter:

ANIMAL

animau,-ala
l'animau
la sauvatgina
(les animaux sauvages)
'na raca
(plein de défauts)
s'enracar
(prendre un animal plein de défauts)
la bestiòla
(bestiole)
la béstia
(la bête)

écouter:

ANGLISSISMES divers

l'entrepan; lo cassacosta (sandwich)
lo parcarge
(parking)
lo coric
(e-mail)
lo telefonet
(mobile ; portable)
 lo raubatòri
(kidnaping)
 lo baladaire ;  passajerai
(baladeur)
la dimenjada
(week-end)

écouter:

AN; ANNEE voir Bonne année

 

Cette ANNÉE / JADIS

 ujan (cette année)
l'autra annada; l'an que ven; einan
(l'année prochaine)
n'i a gaire; a l'avantier
(naguère)
l'avantier
(il y a quelque temps)
autres còps; autre temps
(jadis; l'an passé)
antan (l'an passé)
ujan quò sera coma antan (cette année sera l'an passé)

écouter:

AÔUT

 l'aust
levar l'estiu
(faire les foins)
Nòstra Dama d' aust
(15 août)
lo vendenhon
(l'aoûta)
l'estivalier; l'estivador
(touriste)
entre las doas Damas 

écouter:

l' APPEL

 la sonada; la credada; la uchada; l'apelada; l'elulhada
credar quauqu'un;  credar à quauqu'un
(appeler quelqu'un)
uchar
(crier , héler)
soneren los pompiers
(appler les pompiers)

écouter:

APPELER

 sonar; apelar
coma te sonat
(comment t'appelles-tu ?)
sonar los pompiers
 una apelada; una sonada 
(appel)
una uchada; una credada
(fortement)
reclamar aupres de
( en appeler à )

écouter:

ARRACHER

 traire
daraijar ; draijar; arrachar; 'rachar
tirar un clau
(arracher un clou)
desraijar 'na dent
(arracher une dent)
destranir de las rumecs
(nettoyer les ronces)

lo trasadis;  la tracha; lo deraijament (l'arrachage)
lo trasaire de dents; lo 'rachador de dents (arracheur de dents)

écouter:

ARRANGER

adobar;  'dobar; arrenjar
m' adoba
(ça m'arrange)
adobament
(arrangement, réparation)
adobar; rancabilhonar
(rebouter)
l' adobaire , l' adobairitz
( rebouteux)
lo rebotaire
(24)
l' adobairitz m'a ben adobat
atefiar
(accaparer; arranger; mettre en ordre)
arrenjar; aisinar; adobar
s'atefiar los piaus
quò m' adobat
(ça m'arrange)
s'aisinar
(se mettre à l'aise)
aghalhar
(le foin)

écouter:
ou encore:

ARRÊTER / S' ARRÊTER

aplantar; 'plantar; arrestar; 'restar; campar
quò lo campet redde
(ça l'arrêta net)
cessar; assar
assar l'auvelhas
(empêcher les brebis d'avancer)
parar;
parar lo lop
planta l'ase
(arrête-toi)
se pincar
se pincar de cort
(s' arrêter net)
un fiau l'entraupa
(un rien l'arrête)

écouter:

l' ASCENSEUR / l' ASCENSION

l'ascensor; lo montador
lo monta-davala

l'ascension; l'elevacion (l'ascencion)
la montada (ballon)
L
as Rogacions; Las Rasons (la fête)
la Setmana Bruna; la Setmana Borruda
(semaine de)
(perque tot se folha)

écouter:

l' ATELIER

 lo 'talier; l'obrador ( l'atelier)
obrier, -a
(l'ouvrier)

écouter:

ATTENDRE

esperar
l'espera (l'attente)
l'esper
(l'espoir)
agachar
(à l'affût)
de fiar que
( attendu que...)

écouter:

ATTRAPER

attrapar; 'trapar;'massar
t'a 'massat 'na cirada
(il a attrapé une trempe)
gafar;  nicar 
(par un animal)
masentir; atrivar
(en tenant fort)
acotar
(par contagion)
atrivar las moschas emb dau vinagre
(en attirant)
atrapaire,airitz
(attrapeur)

écouter:

l' AUBE

l'auba; l' alba
 l'albalutz

la cliqueta
picolo jorn ; la pica dau jorn
La poncha dau jorn
L'esclarziera; esclarzida
a prima-auba
avant solelh levat
l'aubeta
la barbiera
la mantela

écouter:

l'AUDITION

 l'auvida; l'audicion
l'auvidor; l'auditor; l'escoltaire (auditeur)
auvir (entendre)
escotar; escoltar
(écouter)
l'escotador
(écouteur objet)
l''escotaire
(la personne qui écoute)
tras-auvir
(entendre à peine)

écouter:

l' AULNE

 lo vernhe ; la vernha ; la vernhe ; lo vernhaud ; lo vernhier (aulne)
la vernhassa ; la vernhassada
(aulnaie)

écouter:

AUSSITÔT

tanleu; tantòst; tant que tant
tanleu rentrat; en tot rentrant
(sitôt rentré)
tanleu que;  còp sec que
(aussitôt que)
pas mai dich
(aussitôt dit)
pas ben dich qu'es decidat

écouter:

AUTOCHTONE

terrenau, -ala
l' autoctòna

écouter:

l' AUTOMNE

la derriera; l'ariera sason; lo darrairòl
automnau,-ala; darrieròu,-òla; darrierau,-ala
(automnal)

écouter:

AVARE

rapiar (dérober_ faire du butin)
un rapia; un pingre
chen, -a
es chen
(il est avare)
lo pura-quand-dòna

écouter:

AVEC

emb
coma
(accompagnement avec un être animé)
vaque coma nos (viens avec nous)
se maridet emb lo fils dau vesin ( elle se maria avec le fils du voisin)

écouter:

AVEUGLE / VOIR

avugle (-a)
'vugle (-a)
'vugle coma 'na taupa

'vuglant (-a), esblaugissent (-a) (aveuglant)
avuglar; esvuglar; esblaugir
(aveugler)

aviblar  (éblouir-tromper)
veire (voir)
vesent (-a) (voyant)
mau vesent (mal voyant)

écouter:

l' AVOINE

 la civada ; l' avena
la civada sauvatja ; l'avenassa ; la fenassa
(la folle avoine)
la trausa-sac ; la tassera
(l'avoine chapelet)

l' abladada
(l' avoinée)
ganhar l' avena (se rouler par terre)

écouter:

AVORTER

avortar ; 'vortar
s'afolar ; se 'folar ; se refolar
la vacha s'es afolada
se desvantoriar
se desaventurar
(ne pas arriver à terme)
lo grun es deserit

écouter:


B

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


BACLER

gaschar; salopar; baclar; endechar
dau trablh endechat
(travail bâclé)
un despòlha (mendiant)
qu'es 'na varròlha (qui travaille sans soins)
lo gonhafier (qui travaille mal)
sabracar (détériorer)
un sabracat ( qui casse tout)

écouter:

le BAGOUT

la parligòta (le bagout)
eu a 'na bona parligòta
luna bargassa, un bargassaire, un bargasson (bavard)
bredilhar (parler pour ne rien dire)
una bredilha
una linga d'aur (un beau parleur)
bafeiar (parler à tord et à travers)
una bafeia
bafeiatge (bavardage)
linga de pelha (pour dire du mal)
parlariá tot un jorn  sens escrupir (il n'arrête pas de parler)

écouter:

le BAIN

lo banh
la banhada
(la baignade)
lo banhaire (le baigneur)

écouter:

le BAISER

lo poton
potonar (donner un baiser)
potonejar (embrasser)
la potonada; la bisada; lo bison; la bisòta
bisolhar (baisoter)
e bisòlhat (il est calin)
far lo  potin; pòta (faire la moue)

écouter:

le BAL

lo bale

lo dançadis; lo baletit; la dançada
lo dançaire; la dançairitz; lo fringaire,-a ; lo dançador
(danseur)

écouter:

le BALLON

Coma quò vai !
pustòst ben !
La pauma ovala
la seleccion, la triada, lo triatge, la chausida
seleccionar, entretriar

écouter:

la BANNIÈRE

la bandiera
lo penon, lo bandalhon
(bateau)
lo drapeu (le drapeau)
drapar; emmantelar (draper)
la drapariá (draperie)
lo drapier

écouter:

la BASCULE

la banleva; la bascula; lo pesabestiau; lo pes dau rei (bascule)
una pòrta a banleva (porte à bascule)
banleva ( personne bavarde qui ramène toujours sa fraise)

écouter:

le BATEAU

lo bateu
la batelariá (la batellerie)
lo batelier; lo passador; lo passatgier (batelier)
amusaire, -a/-airitz; lo franconi; lo juglar (bateleur)
lo bateu sauvador (bateau de sauvetage)
lo batelon; la barca (le petit bateau; barque)
lo bastiment (navire)

écouter:

le BATTEUR / BATTERIE

lo bataire (sur l'instrument de musique)
batedor; l'escodador (de blé)
la batuersa;  la badoira; l'escodeusa
(batteuse)
los gatges
(batterie de cuisine)

écouter:

le BEAU-FRÈRE / la belle soeur

conhat, -ada
lo beu-frair; la bela-sòr

écouter:

le BENET

lo baboier; lo badòia
babiaud,-a
badurla; babiant

écouter:

le BÉBÉ

lo babisson; lo mamiron; lo memin; lo mimi
lo ninon; lo ninet; lo nenet
la neneta
lo mainatjon

écouter:

BERCER

breçar; ninar  (bercer)
lo breç; la breça; lo breçaud ; lo breçon (berceau)
lo breçadis; lo ninadis ( le bercement)
breçareu, -ela; ninareu, -ela (berceur)
la breçairòla; la ninada (la berceuse)

écouter:

BERGERIE / BERGER

la berjariá (bergerie)
lo bargier,-a; lo pastor,-a
(berger)
la bargierona
(petite bergère)
la pastura; l'erbatge
(le fourrage)

écouter:

La BICHE / le CERF / le pied de biche

la cèrvia; la cerva
lo cerv
(le cerf)

lo cervion; lo chabrit (le faon)
la chabra
(chevreuil)
la pinça
(le pied de biche)

écouter:

BIEN

ben (affirmation)
ben bien (bien bien)
plan; plan bon
ben ben (fort bien)
qu'es mas bien (c'est très bien)
quò vai plan ben (ça va très bien)
lo ben; l'aver (le bien)
aver de que (avoir du bien)
lo benaton (petit bien)

écouter:

BIENTÔT_ À BIENTÔT

leu (vite;rapidement;  tôt)
tòst (adv bientôt)
au reveire (au revoir)
leu; dins pauc de temps; dins ren de temps (bientôt)
a ben leu ( très bientôt)
beleu (peut-être)

écouter:

BLAGUER

blagar ; badinar
lo blagaire; lo badinaire
 la comedia
(farce); la farsa
far un torn
far las comedias
lo farsejaire;
la gossa
(plaisantin)
la nhòrla
lo nhorlaire
lo contaire

écouter:

le BLÉ

lo blat
abladar; 'bladar
(emblaver)
la bladiera (terre à blé)
lo bladadis; la bladalha; la bladariá
(emblavure)
lo bladier
(le marchand de blé)
lo bladajon
(action et saison de semer le blé)

écouter:

BLEU

blu, -ia; blave; blava
 blau, -ia ; bleu, -ia ; bleuja
bluiard,-a; bluiaud,-a; blavenc,-a
(bleuâtre)
bluiejar; bluejar
(bleuir)
lo blue
lo blau d' Auvernha.

azurar (linge)
l'i avian mas vut dau fuòc

écouter:

BOIRE

beure
lo beure ; lo bevatge; la bevenda (la boisson)
bevedor,-eiritz; pintonaire, -a
lo bevedor ; lo beveire
(le buveur)
bevichar; bevichonar; bevilhar (buvoter)
tuar la pepida (boire comme un trou)
 tiflar; estiflar; pifrar (boire goulument)
tetar; plejar lo cobde (à l'ecès)
aima mielhs l'òli que la mecha ( plus qu'il ne mange)
lampar (d'un trait)
far cuòu sec (faire cul sec)

écouter:
ou encore:

le BOIS

lo bosc
(bois; forêt)
la lenha
(bois de chauffage)
lo brochilhon
(le petit bois pour allumer le feu)
lo codornhon
(bois qui se détache en plaques de l'arbre)
la còrna
(bois de cerf, de daim...)
lo buschatier
(le bucheron)
lor vau far veire que los merles chanten pas coma las tridas
(je vais leur faire voir de quel bois je me chauffe)

écouter:

BON

bon,-a
ses bon a brin de ren
(tu n'es bon à rien)
un bon per ren (bon à rien)
un serv de ren ; una lura
n'i a pro!
(assez !)
quò fai brave
(temps)
dau mestre país
(terre)
Ne'n veiquí un n' autre fier

écouter:

BONHEUR

lo bonur
lo malur
(le malheur)
èsser jauvent, -a
(porter bonheur)
de bona estrena ; portar bòta
(porter bonheur)
jauvent, -a rencontros, -a (qui porte bonheur)
nadar dins l' òli (nager dans le bonheur)

écouter:

Bonne Année

Bona anada-Bona santat

lo prumier de l'an (le premier de l'an)
l'An Neu/Nueu ; l' An Nuòu
lo chap d'an (le début de l'année)
lo gui l'an nuòu! (au gui l'an neuf)
e mas estrenas si 'us platz. (et mes étrennes s'il vous plaît:)

écouter:

la BORDURE

La bordura; l'orladura
la riba
(bordure de fleurs)
la marja; la talvera
(la marge)

écouter:

la BORRIE

Bòria,  bòrio : métairie, ferme,
( étable au moyen-âge et non masure ou cabane en pierre )
la bòrda ; lo mas  
(la ferme)

écouter:

la BOSSE

la bòça (grosseur, enflure, le relief)
la giba
(bosse dans le dos)
la borsolada
(sur la tôle)
la borsòla (enflure, bourrelet de peau)
la cròca
(contusion)
la massaròta
(après un coup)
la tocada
(coup qui forme une bosse)
l'auçura
(petite bosse)

rodelar sa ròda; córrer sa cabòcha

écouter:

la BOUCHE

lo bocha (la bouche; lèvres)
la gola
las pòtas
(les lèvres)
bochardar (barbouiller ses lèvres)
'na becfin (une fine bouche)
chachinhar
(faire la fine bouche)
badar/dau bec
(être bouche bée)
bada ton bec
(ouvre la bouche)
lo lampard
(qui a toujours la bouche sèche)
lo gòrja a gòrja
(le bouche à bouche)

écouter:

BOUGER

bolegar (s'agiter)
lo bolegadis; lo bolegatge  (l'effervescence)
bujar; demenar; bredir (changer de place)
aver lo bredilhon; s'esnivelar (avoir la bougeotte)
far de ren; estar (ne pas bouger)
esta!
(ne bouge pas !)

écouter:

le BOULANGER

lo bolengier,-a; lo pestor,-ela; lo michier,-a
lo fornier, -a; lo pan-cosier
la bolenjarià
(boulangerie)
la pestoressa
(boulangère)
lo pastís
(gâteau)
lo pastissier ; lo pastissonador
(patissier)

écouter:

BOURDONNER

zinzonar
(pour les moustiques)
zonzonar
lo vent zonzona
 zonzonaire
(violoneux)
una zinzoina (une histoire à dormir debout)

écouter:

la BOUTEILLE

la botelha
embotelhar
(mettre en bouteille)
la tarciera
(75cl)
lo pinton

écouter:

le BOUVIER

lo boier; lo menador
un gaulhochier
(mauvais bouvier)
lo grangier
(celui qui s'occupe des b&oeligufs)

écouter:

le BOUVREUIL

l' esbotònaire
lo desborronaire
lo borlhon; lo borron lo borrion
(le bourgeon)
 lo becapruna; lo pinçon d' Auvernha
lo  bovet
lo bec roge
lo buòu; l'uelh de buòu

écouter:

BRAMER / BRAILLER

bramar; bramalhar
bramelar; bramar
(braire)
lo dròlle bramalha
lo bram der cerv
begelar (fortement)
s'esbaselar
(brailler)
s'esbasel coma 'na chabra
s'escraunar
(comme les corbeaux)

écouter:

la BRANCHE

la rama
lo ram; la bròcha; la brancha
la branchalha
(l'ensemble des branches)
la marn; lo marn
(branche maîtresse)
marnar
(laisser pousser les branches maîtresses)
quel arbre, fau lo laissar marnar

écouter:

le BRIGAND / le VOLEUR

lo raubaire, la raubairitz; brigand; lo penlant;lo bandit;lo maniganç
los rotaires; los palhaires;los corredors de chamins
(les bandits de grands chemins)

écouter:

le BRIN

lo fiau; piau
(lo piau d'erba)
lo brejon; brijon ; breson; brison
lo brejontin; brijontin; bresontin; brisontin 
(petit morceau)
fiau per fiau
ou
piau per piau

écouter:

la BRUINE

lo plovinha; la charjaovelha; la 'rosina; la 'arosinada
la borrina; la brimissa
brimar; brimissar; brumejar; brumeiar; brumelar; brumerlar; bolhassar; plivinar; plovinhar
(bruiner)
qu'es brimassos
(il bruine)
 

écouter:

BRÛLER

cramar; bruslar; borlar; burlar
carcinar
(consumer)
cremesir
(un aliment; un liquide)
barbetar; brandar
(passer au feu une volaille, un cochon...)
bruslant, -a; ardent, -a; arderos, -a (brûlant)
quò brusla; quò pica
(ça brûle)
lo solelh pica
(le soleil ...)
n'en lebretar
(brûler d'envie)
grilhar ( d'impatience)
lo crama-sentbon (le brûle parfum)
de but en barra (à brûle pourpoint)
levar lo fuòc/fuec
(guérrir les brulures)
cramat, -ada (brûlé)
quò sent lo cramat

écouter:

la BRUME

la brima; lo fum; los fums; la niaula
la babor
(brume de chaleur)
la brimassada
(la tombée de la brume)

écouter:

la BRUYERE

la bruja;
la bruga;  lo bruc?
la brugiera;  lo brujau 
(le champ de  )
lo brujàs
(la touffe de  )
brujat,-ada
(couvert de bruyère)
lo brugassier?
(habitant dans un endroit à bruyère
ou fabriquant de balais en bruyère)

écouter:

 

C

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


le CADEAU

 lo cadeu, lo present
donar en present (faire cadeau de)
lo dona (ce que l'on donne)
far sas donas
pas far relasche (pas faire cadeau)
aura (à présent)
lo nadau ( le cadeau de Noël)

écouter:

encore:

le CAFARD

l'escharabòt
lo cafard
 la barbota ; lo barbotin ;  la barbaròta
lo minjapan ; lo fornairon ; lo minjamèerda
lo borrin (tristesse)
cafardos, -a ; borrinos, -osa ; migros,-a

écouter:

le CAFÉ

lo cafe (boisson)
lo cafè; cafet
(établissement)
de la cafeta; passeta; repassa (jus de chaussette)
lo cafeeier (caféier)

écouter:

le CAILLOU

 lo calhau
calhaujos,-a
(caillouteux)
calhaujar
la calhaudiera
(carrière)
la perna
la grava
las gravas de la rota
la peirilha
lo calhaudon
lo rainard
(gros caillou dans un pré)

écouter:

CAJOLER / DORLOTER

 coconar; minaudar; micaudar
calinhar
 calinhaire, -a (cajoleur)

écouter:

le CANAL

lo canau; lo canar; lo doat
lo doat; l'aqueduc; l'achanau
(aqueduc)
lo chaneu (le tuyau)
bialar (faire des canaux d'arrosage)

écouter:

le CANARD

 lo riton; lo guiton; lo canard
la cana; la rita; la canòta (la cane)
lo ritonet; lo canon; lo canin; lo caneton (le caneton)
la caneta ( canette animal ou bouteille)
lo còuverd; lo piulaire; lo bec plat (sauvage)
lo canard mulard (stérile)
a pas fach un cròs dins la luna (il casse pas trois pattes à un canard)
s'escarabissar (marcher en canard)

écouter:

la CANNE

 lo cana ; lo baston
la cana major

écouter:

la CANICULE

la caumassa; la chaumassa
comar
(cuire sous la cendre, à l'étouffée)
fai cauma (c'est la canicule)
sarrasin,-a; caumos,-a (caniculaire)
'n estiu sarrasin

écouter:

le CARNAVAL

 lo carnavar (carnaval; déguisement)
lo petaçon (morceau d'étoffe)

écouter:

le CÈPE / le BOLET

 lo botareu; lo champanhòu; lo bolet; lo negre
lo brave; lo bon a minjar
(comestible)
lo verenos; lo meschant (vénéneux)

écouter:

le CERF-VOLANT / le COCU

 lo banard (cornu, cocu, la lucane)
la banarda (fem.)
lo cornard; la cornada
l'espolha-serp; lo còpadets; lo chavau dau diable (cerf-volant)
la moluda (le jouet)

écouter:

la CHALEUR

 A la san quentin la calor e a sa fin
la calor; la chalor
 la chalorada
; una bufada (boffée de chaleur)
calorent ; chalorent (chaleureux)
la babor
(chaleur étouffante)
la chaumassa
(la canicule)
l' ardor
(chaleur dégagée de combustion)
estar; -venir a son espeça
(être en chaleur)

écouter:

se CHAMAILLER

la grinha (la querelle; le conflit; dispute)
 s esgrinhar ; s'engrinhar ; se grinhar
s' escharpir ; se chermenar ; se gerpe-lhar
se pialhar ; s'enchiprainar
s'esmarronhar ; se degrau-nhar
(se rangonher ; se saputar)
VOIR DISPUTE

écouter:

le CHAMP

 lo camp ; lo champ; la terra
la bladalha
(ensemencé)
còp sec
(sur le champ)
a trauchapaìs
(à travers champ)
lo feirau ; fierau
(de foire)
prener de la distança
(prendre du champ)
lo prat batalhier
(de bataille)

écouter:

la CHANCE  /  la MALCHANCE

 la chança; l'astrucion; la bona aventura
de bonur
(par chance)
aver los quatre pès blancs (avoir de la chance)
trobar la pola negra (avoir une chance diabolique)
èsser de bona estrena; ...jauvent; portar bòta (porter chance)
probable que ... (il y a des chances que ...)
lo bosin (la malchance)
la meschança; la mauchança

écouter:

Le CHANTEUR / CHANTER

 lo chantaire, -a/-airitz; lo chantador, -adoira (chanteur)
lo chant; la chantada (le chant)
chantar (chanter)
perchantar;  s'esjaunhar  (avec force)
enrotar 'na chançon
coma un lauriòu (bien chanter)
coma un burgaud; coma un pòrc dins un cledon (mal chanter)

écouter:
chanter:

la CHARRETTE / la CHARRUE

la charreta
la veitura; la charreta
( l'auto )
la charretada; la charrada; la charriada
charrejar; charretar; charreiar
charretau, -ala
(charretier)
lo charretier
un chamin charretau
l'arair; l'araire
(la charrue)
lo garliment ; l'aplech
(en bois)
la varau
( à défricher)
la laurersa
(pour labourer)
laurar (labourer)
lo terçador (à 1 manche _ en montagne)
tener la còa de la beleta (tenir le manche de la charrue)

écouter:

écouter CHARRUE:

le CHAT

 lo chat ; lo cat
la chata ;  la cata;  la mina ; la minòte  
(chatte)
lo margaud ; lo chatar
(matou)
la margaud
(veille chatte)
lo chaton ; lo chatonet ; lo minon ; lo minaud
la peira
(de la bague)
la chatoniera
(chatière)
aver un burgaud dins la gòrja
(un chat dans la gorge)

écouter:

la CHASSE

 la chaça
chaçar (chasser)
fòrabandir; parar (éloigner)
parar lo lop (faire fuir le loup)
lo chaçaire; lo chaçador (chasseur)
la chaçairitz (chasseresse)
virar (éloigner les poules; les moutons; les mouches)
virar las moschas
penlar (glisser pour des bottes; des roues)
la reserva (chasse d'eau)
la chapsa; la caissa (châsse; coffre; reliquaire)

écouter:

la CHÂTAIGNE

 lo chastanha; la chasta-nhiera (châtaigne)
lo chastenh; lo chastanh; lo chastanhier
(châtaigner)
la chastanhierada
(châtaigneraie)

écouter:

les CHÂTAIGNES CUISINÉES

 las pialadas (pélées lors de la veillée)
 las borsadas
(cuites à l'eau avec l'écorce)
las grilhadas; los chauvets
(grillées dans une poële percée)
los uròus; los viròus
(cuites sous la cendre)
las boiradas; las blanchidas
(blanchies)

écouter:

le CHÂTEAU

 lo chasteu
un castelon
(châtelet)
lo chastelan, -a
(châtelain)
la chastelaniá
(la châtellenie)
la serva
(le château d'eau)
de la viramolin
(du château la pompe)

écouter:

CHAUD

 fai pas chaud (il ne fait pas chaud)
chaud, -a
picant, -a
(legèrement chaud, non brûlant)
de l'aiga picanta
quò s'eschaura un pauc
(il fait un peu plus chaud)
fasiá 'na chalor a far cueire un uòu darrier un mur; a cueire un buòu 
(il fait chaud comme dans un four)
bomar
(faire très chaud)
la cauma (d'estiu) (la canicule)

écouter:

les CHAUSSETTES

 las chaucetas
 las chauças
(qui montent aux genoux)
chauçar
(chausser)
aver de las pompiras aus pès
(avoir les chaussettes trouées)
aver daus vinhons aus pès

écouter:

la CHAUVE-SOURIS

 la pissarata; la pissaròta; la rata penada
 lo rat dormaire
(le loir)
lo rat griule
(la musaraigne)
lo rat esquirol
(l'écureuil)
es copat de pissarata e de vèrm lusent
(il est mal foutu)

écouter:

le CHEMIN

lo chamin (le chemin)
la viá; la charriera
la traversa; l'escorciera
(le chemin de traverse)
lo chamin d'agach (le chemin de ronde)
tornar virar (rebrousser chemin)

écouter:

la CHEMINÉE

la chaminéia; la chaminada; lo fornelh
la chaminada 'pela
(la cheminée tire)
lo podreu; lo podros
(étagère sur la cheminée)
lo fogier
(le foyer)
la peira fogiera; lo trasfogier
(la pierre du foyer)
lo canton
(le coin de l'âtre) 

écouter:

la CHEMISE / le PAN de

 lo pan (le pan)
 lo pantilhon ; lo panticaud
la pantilha
(pan de vêtement)
en panticons; en panticauds ; en pantilhons
(en liquette)
lo panliran
(grande chemise d'homme)
lo panliron
(grande chemise de femme)
lo chamisa ; la liqueta
(la chemise)
lo chamison ; la chamiseta
(la chemisette)
lo manteu de liech
(chemise de nuit (de lit))
en braç de chamisa
(en manche de chemise)
se'n fot coma de sas prumieras malinas
malinas
(pantalons; couches-culottes)
la chamisariá
(la chemiserie)
se'n fot coma de son prumier borrasson
borrasson
(lange)

écouter:


encore:

le CHÊNE

 lo jarric; lo garric; lo rove; lo rover; lo chassanh
lo chasnhe
la jarriça; la jarriçada; la chassanhada
(la chênaie)
lo jarric trufier 
(pubescent, noir)
 lo leugier
(chêne liège)
lo jarric verd; l' euse ; l'eusier
(chêne-vert)

écouter:

le CHEVAL

 lo chavau

chavauchar (chevaucher)
a cavalhon (à califourchon)
lo carcan
lo rossin (mauvais cheval)
lo destrier ( de bataille)
un chevaul desmorralhat (débridé)
chavaleiros,-a (chevaleresque)
s'elevar (monter sur ses grands chevaux)

écouter:

les CHEVEUX

 lo piau ; los piaus
lo pialon (petit cheveu)
las gandalhas; las tiflas (les cheveux longs)
pialut,-uda; espialut,-uda (chevelu)
los piaus; la glena; la chabeladura; la tinhassa; la borra (chevelure)

lo borratge; lo piaulatge (pelage)

piaumudar (changer de poil)

se lavar la testa (se laver les cheveux)
se plumar los piaus (s'arracher les cheveux)
desborrir quauqu'un (faire dresser les cheveux sur la tête)
tombar coma'na peira dins l'estanh (tomber comme un cheveu sur la soupe)

écouter:

la CHEVILLE

 la chavilha; lo tendilhon  (du corps)
 lo chavilhon
(en bois)
lo gojon
(pour réunir deux planches)
lo liador
(à lier)
la chavilha (cheville ouvrière)
lo chavilhier (d'attelage)
s'eschavilhar ( se blesser à la cheville)

écouter:

le CHIFFONNIER

 lo pelharaud,-a; lo pelhaire,-aritz
lo pelhon; la pelhandra
(chiffon; guenille)
las pelhas; las pelhassas; la mandrilha
(guenilles)
la guelha
(la loque)
'na linga de pelha
(une mauvaise langue)

écouter:

le CHIFFRE

 la chifra (le chiffre)
chifrar

écouter:

CHOISIR

 la seleccion; la triada (la sélection)
lo triatge; la chausida
chausir
(choisir)
selecccionar; entretriar

écouter:

la CHOSE

la causa; la chausa
la besunha; la besilh
(babiole, chose insignifiante)
auren; aures (autre chose)
aures que lo vin
un pauc d'afar
(pas grand chose)
quauqua ren pitit (un petit quelque chose)
qu'es rgau (c'est quand même quelque chose !)
quò n'era grand chausa (ce n'était pas grand chose)
'la aima çò qu'es bon (il aime les bonnes choses)
'na merda de chen (une chose sans valeur)

écouter:

la CHOUETTE

choitar ; chiòtar ; choitonar(chuinter)
 la chiòta ; la cheita ; la chueita ;  lo chabaneu ;
 la convit ; la voi ;
( la chouette)
la dama preisoniera
tu ses un brave consul!
( tu es chouette! )
(voir aussi hibou)

écouter:

le CIEL

lo ceu; lo ciau; lo cial

l'er dau temps es clar (le ciel est dégagé)
lo temps s'esfina (le ciel se dégage)
qu'es escurat (ça se dégage)
la rojairòla (la rougeur du ciel)
lo chap de liech; lo subre-ceu (le ciel de lit)

écouter:

le CITOYEN
 
lo ciutadan (citoyen; citadin)
la vila; la ciutat; la citat (ville)
la ciutadanetat (citoyenneté)
l'engolafetge (fam pour citadin)

écouter:

CLAIR

clar,-a
clar coma lo jorn; lo riu
clar coma l'aiga dau chen
(pas très clair)
passar lo mai treble de sa vita ...
(passer le plus clair de son temps ...)
l'entrelusida
(le clair-obscur)
la lunada
(clair de lune)
clareu,ela; claros,-a
(limpide)

écouter:

la CLASSE / CLASSER

 la classa;
la classada
(fait de classer)
lo classement; la classification
far son escòla
(aller en classe)
far cors; far l'escòla
lo classaire
la personne)
lo classador
(le meuble)


écouter:

la CLÉ / la CLEF / le CLOU

la clau
la contra-clau
(la fausse clé)
barrar emb clau (fermer à clé)
la clau ( la clé de voûte)
lo servelon (de la charrue)
lo clau (le clou)
claunar; clavar; enclavar (clouer)
la clauna (gros clou)
lo clavelon; lo gringasson (petit clou)
la tacha (clou de porte)
quò vau pas 'na coá de cereisa (ça ne vaut pas un clou)
l'eveniment (le clou de la soirée)


écouter:

la COCCINELLE

 la pimparòla (24,87)
la parparòla
(19N)
la parpalhòla
(24)
la pipamòla, la pimpavòla, la pomparòta, la mòna
la pola de sent Jan
(24)
la pola a bon Diu
la domaisela dau bon Diu
la margarita dau bon Diu
(19)

écouter:

le COCHON

lo tesson; lo ganhon; lo gorret
tessonar
(mettre bas)
tessonada (portée de cochons)
lo gorreton; lo ganhonòt; lo núrin (petit cochon)
la porcalha (les cochons)
la ganhonalda (la cochonaille en charcuterie)
la ganhonariá; la salopariá (cochonnerie, mauvaise qualité)
lo truejard ( plan moral)

écouter:

COCU

banard, -a; cornard, -a
 lo banard 
la lucane)
la banarda
(fem.)
lo cornard; la cornada
l'espolha-serp; lo còpadets; lo chavau dau diable
(cerf-volant)
la moluda (le jouet)

écouter:

le COEUR

lo còr; lo cur; lo tabasteu (l'organe; le palpitant)
lo cuer (aux cartes)
lo trasfogier (de l'âtre)
lo bos negre (le coeur de l'arbre)
franchament (à c&oeligur ouvert)
de bona sabor (de bon gré; de bon c&oeligur)
de 'racha-còr; a reire-còr (à contre c&oeligur)
aver lo cuer obrier (avoir le coeur à l'ouvrage)
èsser bon coma lo bon pan (avoir le c&oeligur sur la main)
se debondar (dire ce qu'on a sur le c&oeligur)

écouter:

le COIN / ÂTRE

lo canton (recoin; l'âtre)
lo fogier; la caira (le coin)
lo cairaud
la cantonada (le coin de la rue)
lo juòc dau quatre cantons (jeu des quatre coins)
lo comun (le petit coin)

écouter

le COL / la TROUÉE

lo pertus
lo sosterranh (le sousterrain)

écouter

la COLÈRE

l'esmalida; l'esmalit; la malícia; l'aïrança; la colera; la ratja; la ronha
quò me metet en ronha
(ça me met en colère)
s'esmalir; s'esmaliciar; s'esmalidar; s'esfeunir; se'n prener; montar en colera; virar lo chapeu (se mettre en colère)
far vinagre (en grimaçant)
'luchat de colera (rouge de colère)
coleros,-a (coléreux)

écouter

faire COLLATION

marendar ; merendar
lo marende; lo merende ; lo merendon
(déjeuné de midi)
lo marendillon
(le goûter)
lo sopar; sopar
(souper le soir)
minjar (manger)
minjar chas topin freg (ne rien trouver à manger en rentrant)

écouter

la COLLINE

lo pueug; lo peug
lo terme ; l'autura
la nautor ; la nautura
(hauteur)
le suc ; lo suquet
(butte; sommet)
lo suchau
 le costau
la colina

écouter

le COMBAT

lo combat
combatre ; se batre ; lutar
lo combatent
(combatant)
Marçau
(Marcel_ le prénom)
marciau, -ala ; batalhier,-a
(batailleur)

Marçaudon ; Marçalon
(diminutifs du prénom)

écouter

le COMÉDIEN

L'actor,-tritz (acteur,trice)
La comedia; la comèdia; la bravèia
lo tralala
(manières)
eu fai son cinemà
(faire la comédie)

écouter

COMMENT ÇA VA ?

coma quò vai ?

écouter

le COMPLIMENT

lo compliment

far compliment a ...
lauvar
complimentar
lo brochador de compliments
aflatar; flaunhardar; flaunhar
(flatter)
l' aflataire,-a
(le flatteur )
l'enjaulaire; lo flaunhard (l'enjôleur)

écouter

le COMPOSITEUR

lo
compausitor
compausar
(composer)
la compausicion
èsser fach de
(se composer de)

écouter

COMPRENDRE

comprener;
comprenable,-a (compréhensible)
la comprenadura; l'entendement
(l'entendement)
la compreguda; la compeneson la comprenòta
(la compréhension)
comprés,-a; comprengut,-uda
(compris)
Quò-quí qu'es pus fòrt que de jugar au boschon
(je n'arrive pas à comprendre)

écouter

la CONNAISSANCE

la coneissença ; la coneguda
coneitre ; conestre; conéisser
(connaître)
lo conagut; conegut
(personne connue)

se reviscolar ; tornar a se (reprendre connaissance)
l'i coneis fava
(il n'y connaît rien)
far saber
(faire connaître)
familhagar
(faire plus ample connaissance)

écouter

le COQ

lo jau; lo jal
lo pair-jau
(maître coq)
coma un rat en palha
(coma un rat en palha)
lo jaleton; lo jalisson
cacaraca
sautar de la cava al granier
(passer du coq à l'âne)

écouter

le COQUELICOT

tropelada (petit troupeau)
lo paupalin; lo papon
la ròsa de pòrc; l'erba de serp; l'ander; la pargelalha; lo cluquet

écouter

COQUIN

coquin,-a; chaitu
(malicieux)
coquin coma 'na mona
( guenon)
coquin coma 'na jaça/margòt
(pie)
chaitiu,-iva; cana-lha; chavecha
(inv.); ratjos,-a
coquinasson, -a
chaitiusson, -a
lo gusard; lo penlant
(le vaurien)
quils filhs de garças
(ces coquins)
'l'es fina beleta
(elle est coquine)
la chaitivariá; la chaitivetat; la coquinariá (
coquinerie)
coquin de malur !

écouter

CORDIALEMENT

coralament; corosament
corau, -ala; codiaur, -ala; corós, -osa
(cordial)

écouter

la CORNE

la bana; la còrna
èsser de bana
(être d'accord)
banard,-a (cocu)
la bana d'abondància
(la corne d'abondance)

écouter

la  CORRUPTION

 la corrupcion
lo corrompeire, lo corruptor
corrompre, gastar, purir
puirir, puresir
un purit

écouter:

la  COSSE / la GOUSSE

 la calòfa ; la caleta (pois) ; la cotela (haricot)
la cotelha
 la gòuça ; la gauça
(de pois, haricot_24)
 la rusca ; la parelha ; la peu
( écorce)
la caleta
( vide)

écouter:

 se COUCHER

se jaire; se coijar (se coucher)
 lo coijar (le coucher)
trascondre (en parlant du soleil)
esversar (sur le dos)
s'ajaïr; s'anuechar (aller se coucher)
anar au borrilh
se coijar coma las polas 

écouter:

COUDRE

coser
la costuriera; la coseira
(la couturière)
la costura (métier)
lo coser (action de coudre)

écouter:

le COUP

 lo còp (au sens de fois)
un còp de mai; 'n autre còp 
(une autre fois)
un còp era; l'i avia un còp 
(il était une fois)
dau plan còp
(du premier coup)
d'un còp sus le còp ; tot emb d'un còp ;
tot per un còp;
(tout à coup)
una tustada ( un coup de poing)
una pruna
(coup fort)
una castanha
la petada
(coup de fusil)
la somachada
(qui étoudit)
pigonhar
(donner des petits coups)
beure 'na ronflada (boire un bon coup)

 écouter:

COUPER

copar
la còpa
( coupe)
abriar
(raccourcir une branche)
esbratar (épointer, couper grossièrement)
copinhar; copilhar 
(couper en petit morceau)
lo copador
( coupeur)
queu coteu còpa còma mon januelh
(ce couteau ne coupe rien)
te lo vau aviar ton caquet
(je vais lui couper la parole)

   écouter:

COURANT

corrent,-a; ordinari,-ària; comun,-a
lo corrent
lo corrent segut
(continu)
lo corrent alternatiu
(alternatif)

   écouter:

la COURSE

 la corsa;la corguda;la correguda;la galopada;
a corsa; a la galòpa
(à la course)
prenèr  lo córrer
córrer
(courir)
córrer coma lo lopberon/
leberon
coma una lebre
galopinar
(sortir le soir)
córrer la gueusa
assetar las dròllas

écouter:

le COUTEAU

lo coteu, lo cotel
lo cotelard
(grand couteau)
lo cotelon
(petit couteau)
lo ganivet, lo gavinet
(canif)
lo paradeu; lo parador
(du feuillardier)
lo coteu sanhador
(à saigner  les cochons)
lo coteu pelador
(pour peler les châtaignes)
lo coteu-sejador, lo coteu sejaire
(électrique)
esser a tiracoteus
(être à couteaux tirés)
lo coteu d'un fenhant còpa totjorn bien
(le couteau d'un fainéant coupe toujours bien)
coteu de ren, òme de ren
(couteau de rien, homme de rien)

écouter :

COUTURE / TRICOT

la costura (métier)
lo coser
(action de coudre)
la costuriera; la cosduriera
(couturière)
lo tricòt
(vêtement)
lo brochatge; lo bruchadis
(action de tricoter)
la bruchaira
(la tricoteuse)
brochar; bruchar
(tricoter / bacler)
bruchar 'na chauça
desfolar
(défaire le tricot)

écouter :

COUVERT

cubert,-a; brechat,-ada
brechar; cobrir; crubir
(couvrir)
lo brechador; lo cubert (couvercle)
chapiar (couvrir une maison)
s'abrechar; se dorachar (se couvrir)
coatar (d'une épaisse couche)
metre la taula (mettre le couvert)
destrenger la taula (lever le couvert)
a l'acialat (à couvert)

écouter :

CRAINDRE

crànher; crancir; cranger; crenhir
la cranhença; aver cranhença de..
.(crainte)
crantivos,-a; crentivos,-a; cranhos,-a
(craintif)
plànher per ...
(craindre pour...)
dòbte que quò vai venir
(je crains que cela n'arrive)
eu se regreta de se'n anar
(il craint de s'en aller)

écouter :



le CRÂNE

lo crane ; lo chais;  la cacaròta
lo cluca; cruca
lo calhau

écouter :



la CRÈCHE

la crescha ; lo creschon; lo creschaud
s'acreschar
(entrer dans la crèche)
las vachas s'acreschen
esgolierar
(attacher dans l' étable)
l'esgoliera
(où les vaches passent la tête)
lo buòu ; lo bueu

écouter :

la CRÉMAILLÈRE

la cramilha; lo cramalh; la cranilha; la cranelha; la canilha
lo cramilhieron
(rallonge de la crémillère)
l'andrilhiera (support pendu à la crémaillère pour porter la marmite)
plantar la cramilha

écouter :

la CRÊPE

lo crespe; la crespa; la pompa
la gorgossa
(grosse crêpe épaisse)
lo galeton; lo torton; lo torteu; la crespa barbarina
(de sarrazin)
la crespariá
(la crêperie)
lo crespier
(crêpier)
la crespatiera
(femme qui fait les crêpes)
la crespiera
(l'instrument pour faire les crêpes)
crespar; s'estinhassar
(se crêper le chignon)

écouter :

le CRÉPUSCULE

l'escurada; lo jorn falhit;  la bruna; la serena
l'auba-lutz; l'orba lutz
(lueur du matin ou du soir)
a la bruneta; a jorn falhit; a l'escurada; en traça de nuech
(au crépuscule)
entre chen e lop
(entre chien et loup)

écouter :



CROISER / la CROIX

crosar; crosilhonar (placer en croix)
lo crosaire
(le croiseur)
la crosiera
(la croisière)
lo crosilhon
(croisillon)
la crosada
(croisade, croisée)
la crosada dau chamin, la capforcha
(croisement)

la crotz
(la croix)
crosar ; crosilhonar
( croiser)
l'aubre de la crotz
(du Christ)
encronar
(faire le signe de)

écouter :



encore : la croix




la CUISINE

la cosina; la cusina (la pièce)
cosinar
(cuisiner)
lo cosinier ; lo coseris
(profession)
la cosiniera
(la profession et/ou l'instrument)
lo marit; la marí
(cuisinière à bois)
lo cosinier ; la coseiritz; la cosinaititz 
(profession)
topinar
(vaquer en cuisine)

écouter :



la CUISSE

la jarra; la cueissa; la giga
jarrat,-ada
(qui a de grosses cuisses)
 que a de la jarras de greu
(maigres)

écouter 




D

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


DANSER

dançar; balar; fringar; bringar
la dança; lo breja-embonilh
(danse)
lo dançador, lo dançaire; lo fringaire,-a; la dançairitz
(danseur)
far la dança redonda
(danser en rond)
dançar coma una piringueta
(danser comme une toupie)

écouter:

DEBOUT

d'enpès; dempès
lo pè
(le pied)
campat,-ada; quilhat,-ada; pincat,-ada
se pincar
(se jucher; se dresser)
l' ostau é pincat en naut

écouter:

se DÉBROUILLER

se despatolhar
la patuelha
(la boue)
patolhar (patauger)
lo patolhier (le bourbier)

écouter:

DÉCORER

maiar (agrémenter; décorer)
emmaiar; esmaiar
medalhar; decorar; flocar
mantilhar
(finement)
afinforlar
(un gâteau; un arbre...)

écouter:

DÉFUNT

defunt,-a ; defuntat, -ada
mòrt, -a
es (ei) canat
(il est mort)
jaser
(gésir)
tombar regde (-a) mòrt (-a)
(tomber raide mort)
lo paubre
(feu )
quand farai pus japar lo chen (quand je serai mort)

écouter:

DÉGAGER / RANGER

destrenher; desgatjar
destrenher 'na rota
(dégager une route)
a lo front descutat
(avoir le front dégagé)
se desgorgorinar
(se dégager avec peine)
se desgorcinar
(d'un fourré)
s'eissujar; s' enautar
(pour le ciel)
lo temps s'enauta
(le ciel se dégage)

écouter:

se DÉGUISER

mascar; mascarar (déguiser; travestir; masquer)
se morricar
(se grimer)
far de las morricas
( faire des grimaces)
se manolhar
(faire sa petite toilette; se déguiser)
lo mascarat (le déguisement)
lo deguisament
(le masque)
lo carnavar (le carnaval)

écouter:

DÉJEUNER / faire collation

marendar ; merendar
lo marende; lo merende ; lo merendon
(déjeuné de midi)
lo marendillon
(le goûter)
lo sopar; sopar
(souper le soir)
minjar (manger)
minjar chas topin freg (ne rien trouver à manger en rentrant)

écouter:

DEMAIN

deman; doman
deman mandin; deman matin (demain matin)
deman au ser
(demain soir)
passat-deman
(après-demain)
passat-deman matin
(après-demain matin)
passat-deman arser
(après-demain soir)
l'endeman; l'endoman
(lendemain)

écouter:

DÉROBER / VOLER / VOLEUR

panar; raubar
rapiar
(furtivement)
lo raubaire, la raubairitz; panaire (voleur)
lo raubadis; la raubariá (le larcin)
lo raubatòri (un rapt)
trompar (voler sur les prix)
eu me trompa

écouter:

DÉROBER / AVARE

rapiar; raubar
chen,-a
(avare)
es chen (il est avare)
un pura-quand-dòna 

écouter:

le DESSIN

lo dessenh
dessenhar

dessonhar (imiter, contrefaire)
lo dessenhaire

tirar, portaiturar
tirar son portrach
 lo dessenh animat / avivat

écouter:

la DESTINÉE

la destinada; l'astrada (la destinée; le destin)
destinar
(destiner)
lo sòrt
(le destin)
lo bosin; la mauchança 
(la malchance)

écouter:

la DETTE

lo degut ; lo deute; lo debte
paiar son degut

écouter:

se DISPUTER

la grinha (la querelle ; le conflit)
se brejar ; se croçar
( se disputer)
s'engrinhar; 
(se chamailler)
se chapitrar
se cramponar
(avec quelqu'un)
se champutar
s'esrangonhar
s'esraganhar
se jagraunhar
se camponar
se constranhar
se chipaudar
s'engribolhar

lo brejadís ;  la baralha ; la crusada ; la grinha
lo desacòrd ; la jipa-japa
(la dispute)

ilhs son en  jipa-japa
(ça barde)

écouter:

ou encore:
 
ou encore:
 

le DOCTEUR

lo doctor; lo medecin
la doctoressa; la medecina (la doctoresse)
lo medge (docteur; rebouteux)

écouter:

DORMIR

dormir; duermir ; durmir
far sa coijada;  tombar l'asne 
(dormir)
nos vam veire si las piuses an set
(voir si les puces ont soif)
duermir mas de bochadents
(dormir à peine)
eu duerm en lebre
(il dort les yeux ouverts)
durmir coma un sonaire
(profondement)
durmir a plenas banas
( à poings fermés)
ronflar; roncar
(ronfler)

écouter:

DOUX / calme

apasima
apasar; apasimar; repasimar
(apaiser)
assiatjar
apiedar sa fam
(calmer sa faim)
assagir la fatiga
s'eschantir
l'auratge s'eschantiguet
(l'orage se calme)

écouter:

le DRAPEAU / la BANNIÈRE

lo drapeu (le drapeau)
drapar; emmantelar
(draper)
la drapariá
(la draperie)
lo drapier
(le drapier)
la bandiera
(la bannière)
lo penon;  lo bandalhon
(le pennon)
lo pabalhon (le pavillon d'un bateau)

écouter:

DROIT

drech,-a; dreit,-a
drechurier,-a
(loyal, probe)
drech coma un pible; coma 'na quilha (droit comme un I)
aver drech de ... (avoir le droit de..)
ses pas bastard (tu as autant de droits qu'un autre)
la drecha; la dreita (la droite)
en poncha (droit devant)
prener lo chamin en poncha
a drecha; a dreita; a man drecha (à droite)

écouter:

DRÔLE

plasent,-a estonant,-a; risible,-a; rison (inv)
qu'es pas rison (c'est pas drôle)
lo drôlle; lo bolgre; lo drolleton; lo drollichon; lo drollaud
la drollariá (drôlerie)

écouter:

 

E

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


l'EAU

l'aiga; l'aigue
l'aiga
(pluie)
tombar de l'aiga
(uriner)
l'aigadis (marécage)
l'aigalion; l'aigaliera 
(la rigole)
aigos, -a; aigados, -a
(aqueux)
l'aigairauda
(la grenouille)
aiga lena
(eau douce)
l'aiga-sau
(l'eau salée)
l'aiga de plats
(eau de vaisselle)
l'aigatge
(eau de pluie d'une année)
la linga me'n lebreta
(j'en ai l'eau à la bouche)
la viramolin
(fam. château la pompe)

écouter:

l'ÉCHO

tesson (le porc)
besson
(jumeau)
lo resson; la reponsa; lo respons
los respons d'una sala
(l'écho d'une salle)
respondre
(faire écho)
lo còp de fusilh respond juscant'au vilatge
(le coup de fusil fait écho jusqu'au village)
i'ai 'gut daus fums
(j'ai eu des échos de..)
l'escòt
(l'écot)
paiar son escotisson

écouter:

l'ÉCOLE

l'escòla
l'escòlas; la maison d'escòla
(le bâtiment)
l'escòla daus pitits; mairala
(maternelle)
 primària
(l'école primaire)
l'escòla practica
(professionnelle)
l'escòla boissoniera
(buissonnière)
casar; boissonar
(faire l'école buissonnière)
l'escòlier,-a
(l'écolier)
lo cancre; l'ase
(le cancre)

écouter:

ÉCOUTER

escotar; escoltar
auvir
(entendre)
auva !
(écoute !)
l'escolta; l'auvida
(écoute)
l'aurelha; l'auvidor
(l'oreille)
l'escotador
(l'écouteur objet)
l'escoltaire; l'auvidor
(l'auditeur)

écouter:

ÉCRIRE

escrir; escriure
escrich
(l'écrit)
marca iò !
(écris-le !)
l'escritòri
(écritoire)
l'escritutra
(écriture)
escrir coma un notari
(bien écrire)
un escrivan ; un escritor
(écrivain)
l'escrivassaire
(écrivassier)

écouter:

L' ÉCUME

la brima; l'escuma

la poltarada (qui flotte sur l'eau)
la subrondada (séchée au bord d'un récipent)
brimar
(écumer)
brimos,-a; escumos,-a
(écumeux)
la passeta; l'escumador
(écumoir)

écouter:

L' ÉGLANTIER

la ròsa de chen; lo gabolhant (24,87); lo badaglant (87); l'aiglantina
lo carcatant; lo gargalant; 
lo gratacuòu
lo colhon de pestre
(23)

écouter:

L' ÉGLISE

l' egleisa ;  la 'gleisa
la 'gleisòla
(petite église)
la chapela
(chapelle)
la chapelòta
l' eclesiastic, -a; l' òme d' egleisa

écouter:

L' ÉLECTION

 l' eleccion ; l' elegida
 l' elegidor ; l' elegeire
l' escrutinh
 la votason
votar

écouter:

L' ÉLECTRICITÉ

 l'electricitat
lo corrent
lo corrent segut
lo corrent alternatiu

écouter:

ÉLOIGNER

 eslunhar; aluenhar; alunhar; 'lunhar; escartar
s'eslunhar; s'aluenchar; s'esluenhdar
la luenchor; l'eslunhament
(l'éloignement)
escartat,-ada;  a l'escart
(éloigné)
l'i a una pola a l'escart
(une poule pas rentrée)

écouter:

EMBLAVER

abladar; 'bladar (ensemenser de blé)
lo blat
(le blé)
la bladiera; la blada
( la terre à blé)
la bladariá; la bladalha; lo bladadis (le champ ensemensé )
lo bladier
(le marchand de blé)
lo bladason
(action de semer le blé et  saison)

écouter:

EMMÊLÉ

 breschat
mon fiau es tot breschat
breschar ; embreschar ; embistrolhar 
(emmêler)
qu'es tot embristrolhat
 cotir
(pour les cheveux)
mos piaus son cotits
los piaus breschats, cotits

écouter:

l' ÉMOTION

 l'emocion; l'esmogula
esmogut,_uda
(ému)
l'emotivitat
(l'émotivité)
estermendir; treblar
(émotionner)

una trans (émotion forte)

écouter:

l' EMPEREUR

 l'emperaire ; l'emperador
l'emperaritz
imperatiu, -iva

écouter:

ENCORE

 enquera; enqueras; enguera; engueras;d'enquera
d'enqueras; d'enguera; d'engueras; mai
li ne'n fau mai
(il en faut encore plus)
enguera que
(encore que)

écouter:

ENCOURAGER

encoratjar ; conortar; estimular ; favorisar
conortar 
(consolar; mettre en confiance)
l'encoratjament ; lo conort

écouter:

ENDURER/SUPPORTER

 endurar; sufrir; suportar
'la poguet pas endurar las picuras
(elle ne peut supporter les ..)
tenir lo còp
estar
(24)
fau estar
(il faut supporter)
padre; padir
poden pas se padre ni se parcir (ils ne peuvent ni se supporter ni être séparer)

écouter:

l' ENFANCE
l'enfància; l'enfantisa
lo pitit age
(la tendre enfance)
refolir
(retomber en enfance)
l'enfant; lo dròlle; lo mainatge; lo pitit; lo gaminon; lo grapaud
lo nenet; lo marmilhon; lo marmalhon
(le petit enfant)
pichonar; aver un pitit
(enfanter)

écouter:

l' ENFANT
l'enfant ; lo dròlle ; lo pitit
lo mainatge
mainatge
(enfantin , puéril)
la mainada
(les enfants)
la grana de bois de liech
(graine de bois de lit)

écouter:

l' ENGUEULADE

 la ronflada
la buflada

  yves Lavalade cite:
la croçada
l'engulada
l'engueulada
la vesprada
la deissudada
l'esgaruelhada
l'esgarolhada
l'esvarolhada
l'embrucida
l'estrana
lo viron
la lerpada
la cirada

écouter:

l' ÉNIGME / la DEVINETTE

l'enigma; la devineta
lo mistèri (le mystère)
misterios,-a; mistos,-a (mystérieux)
enigmatic,-a; misterios,-a; estrange,-ja (enigmatique)

écouter:

l' ENTHOUSIASME / l' EXALTATION

l'estrambord (languedocien)
estrambourdar (enthousiasmer)
s'estramboudar
(s'enthousiasmer)
estrambordat,-ada
(enthousiasmé, enthousiaste)
estrambord
(enthousiasme)

écouter:

l' ENTRAVE

l'entraupa
l'entravadis
(aussi empèchement)
entraupar;
enferiar; enferjar; empejar (entraver)
s'entraupar; s'entravar; s'enferjas; s'empejas (se prendre les pieds)
lo tabasteu; lo tabès; le tabalh  (au cou d'un animal)
l'enferrias
( aux pattes d'un animal)
s'embrunchar
(dans les branches)
se bridar
(se prendre les pieds dans une racine)

écouter:

ENTREPRENDRE

l'entrepresa (l'entreprise)
entreprener; prener; enredja
enroutar
(mettre en route)
ardich,-a
(entreprenant)
audacios,-a
entrepreneire,-a
(entrepreneur)
elegit
(élu)

écouter:

ENVIRON / ENVIRONNEMENT

'viron; autorn de; a l'entorn de; a pus pres
tant vau miegjorn 
(midi environ)
los environs;  los ranvers; los biais; las broas
(les environs)
vers la nadau (aux environs de Noël)
environar; vironar; revironar (environner)
l'environadis 
(l'environnement)

écouter:

l' ÉPIDÉMIE

la raca (épidémie; misère ; rosse; avorton; charogne)
la raca ; l' avorton; lo deserit
(avorton qui ne profite pas)
l' epidemia; la morina; lo mau que cor
(épidémie)

écouter:

l' ÉPIPHANIE

La Brefaniá; las brefanias
los Reis
(la fête des rois)
far los Reis
(faire les rois)
lo carnavar (le carnaval)

écouter:

l'ÉRABLE

l'aser (érable champêtre)

l'aserau (érable plane)
lo tantaridier
(érable faux platane, sycomore au nord de Limoges)
l'aubre de la pola

écouter:

l' ESCLAVE

 l' esclau
l'esclavatge
josmetut,-uda
(soumis)
sometut,-uda
soplar
fau soplar

écouter:

ESPACER

 l' espaci (l'espace)
l'espandida ; l'estanduda
(l'espace)
la chabença
espaçar
(espacer)
l'espaçament
dins l 'afar d'un mes
(dans l'espace d'un mois)

écouter:

l' ESPÈCE

 l' espècia; l'espeça
la raça
(légumes) ; l'enja; lo semen
lo raçatge; la linhada
(lignée)
'na mòda de ...
(une espèce de)
tròç de ....
(en  injure)

écouter:

l' ESPION

 l' espion; l'espiá
espionar ; espiar
l'espionatge ; l'espiament
l'agent secreton/secretós
secret,-a ; secretós,-a
lo secret de Jan Pochon
un secret de babaròt (19)

écouter:

l' ÉTÉ 

 l' estiu
l'estiada
(saison d'été)
l'estivada
(séjour; période)
estivar
(passer l'été; faire tranhumance)
l'estivalier
(estivant)
estivandier; estivandor
(travailleur saisonnier)
estivatge
l'estiu de la sent Martin
(l'été de la St Martin)

écouter:

ÉTERNUER
 
estranudar ; 'tranudar
espofidar
l'estrenut; l'estranujada
(éternuement)
lo 'trenut
(l'envie d'éternuer)
espofidar coma après 'ver sinat dau pebre
(comme après avoir respiré du poivre)

écouter:

l' ÉTINCELLE
 
l'escindòla; la beluja; la beluia; la biòla
belujant,-a; luquetant,-a ;estindulant,-a
(étincelant)
treslusir; entreslusir; estindolar; luquetar; belujar
(étinceler)
la luta, las lutas
(petits éclats de bois enflammés)
biòlar; quo biòla
(faire des étincelles)

écouter:

l' ÉTOILE
 
 l' estela; l'estiala ; lo lunon
la confidéncia
(filante)
l'estel dau jorn picat ; dau pastre
(du berger)
lo lugarn
(du matin)
l'estela dau boier
(la polaire)
a la serena
(à la belle étoile)
austruc,-uja (être né sous une bonne étoile)
estelar; estialar
(étoiler)
estelejar
(scintiller)
estelon
(petite étoile)
l'estelum; l'estialum
(les étoiles)
dau jorn picat; dau bargier; dau pastre
(étoile du berger)

écouter:

l' ÉTRANGE
 
estrange, -ja; estranhier, -a (étrange)
estranh, -a; estranh
(étrange, étranger)
estranhier, -a ; estrangier, -a
(étranger)
curios, -a; esritjos, -a
( peu habituel)
l'estrangetat (l'étrangeté)
l'estranhiera ( l'ensemble des  étrangers -péjoratif)

écouter:

S'ÉVANOUIR
 
s'esvanir; s' esplamir
una esplamida
( l'extase)
s'esvanesir; se trobar mau
(se trouver mal)
trasvirar; virar de l' uelh
(tourner de l'&oeligil)

écouter:

 

F

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


 

se FACHER

faschar; afaschar; croçar (se facher; gronder)
menaçar
s'eissubinhar ;
s'enfrinhar; s'esbabinhar (avec grimaces)
far brave; far vinagre
la fascharià
(fâcherie)
faschos,-a (fâcheux)
si quò contunha entau, crese que me'n vau far vinagre

écouter:

la FAIM

lo talent; la fam
a dau talent (j'ai  faim )
la lobada ; la fam de lop
famgalar
(crever la faim)
un bramafam (un crève la faim)
aurià minjat lo curat mai sa bicicleta (une faim de loup)
un curat tot ' bilhat

écouter:

FAINÉANT

fenhant, -a;
la fenha
(fainéantise)
fenhantar, fenhejar
(fainéanter)
fenhandard, -a
(gros fainéant)
fenhanda; grolaud, -a; loinard, -a; luraud, -a; fleinard, -a; cossard, -a
una codorsa
(fainéant lourdeau, oisif)
per se la terra es bassa
(il ne consent guère d'éfforts)
fenhant coma un curat
(fainéant comme un curé)

écouter:

la FAMILLE

la familha ; chas nos
familiaharizar; avesar
(familiariser)
familhau,-ala
(familial)
la familharitat
(familiarité)
familhar,-a; familhier,-a; de la familha
(familier)
una granda familha
(une grande famille)
bonjorn a chas te
(bonjour chez toi, à ta famille)

écouter:

le FARDEAU / la CHARGE

lo fais; lo fardeu; la charja
la saumada
(d'un âne)

la bardada (d'un animal)
la borrica (bourrique)
que fardeu aquel !

écouter:

FASTE/ de bonne augure

jauvent,-a ; rencontros,-a
la jauvença (l'amabilité, le don, le pouvoir)
lo jauvent
(qui porte bonheur)
lo mesjauvent
(qui porte malheur)
la mesjauvença ; lo bosin
(la poisse , la guigne)
aver los quatre pès blancs
(avoir de la chance)

écouter:

la FATIGUE

l'alassa; l'alassiera
(la fatigue)
'bracant,-a; crebant,-a; alassable,-a
(fatigant)
abracar; 'bracar
(fatiguer)
'bracat,-ada ; alassat, -ada
(fatigué)
'bracat coma un chen
(très fatigué)
s'apenar
(se fatiguer au travail)
la suor dau cantonier
(la fausse fatigue)

écouter:

la FAUNE

lo faune; la fauna; la sauvatgina
lo ferum
(bêtes sauvages)

animau,-ala (animal)

lo bestium (les bêtes)

chichoinar (chercher la petite bête)

écouter:

le FÉLIBRIGE

la felibrejada ; la felibrada
lo felibre
(nourrisson, félibre)
lo felibritge
felibrenc,-a
(félibréen)

écouter:

la FEMME

la femna
la maria
( l épouse)
la pirondela
(très familier)
lo femnum (les femmes)
'na tipessa (bonne femme)
'na femnassa (grosse femme)
'na virajon (ivraie)
la femnòta (la petite femme)
lo femnasson  
la femnon(jolie petite femme)

la fema, la femela, la fumela (femelle)
lo feminisme
feminista
lo femnio
la dama, la senhoressa
lo dóna

'na tindòla (femme de peu de valeur)
una femna de destrenh (maîtresse femme)

écouter:



ou bien encore :

FERMER

barrar; cledar
barrar emb clau
(fermer à clé)
lo barradis; lo claus; lo clauson; lo coderc
(l'enclos)
lo barrairon; barroelh; barrador
(le verrou)
la barradura
(fermeture)
la cleda; clida
(barrière à claie-voie)
lo cledon
(petite barrière)
clavar
(fermer, condamner un passage)
se plejar
(une fleur)
barrala! barra ton forn! barra ton bec
(ferme-la !)

écouter:

la FÊTE

la festa ; la balada ; las baladas ; la bravéia ;
las braveias ; la bringa 
la vòta ; la fringa-Marçau
(patronale)
ribotar ; festar ; festejar 
far brave
(faire la fête)


FÉRIÉ

feriat; festat
lo jorn festat/ de festa/ feriat
ribotar
(bien manger, faire la fête)

ribòta (fête, festin, bombance)

écouter:
 ou encore

la FESSE

la fessa
la jauta dau cuòu
(la joue du cul)
la mofla dau cuòu
la pòla

sarrar la colissa (serrer les fesses)
la fessada; la chafada (la fessée)
fessar; foalhar (fesser)
Li enfonsariatz pas un grun de blat negre (de quelqu'un qui serre les fesses)

écouter:

le FESTIVAL

lo festenau ; lo festivau
la festejada
(festivité)
lo festenalier
(celui qui participe)
festiu,-iva ; festejaire,-a
(festif)
lo baladaire
(le fêtard)
la balada ; la bravéia; las braveias ; la bringa
(fête)
far brave
(faire la fête)
una ruda festa
(une fête réussie)

écouter:

le FEU

lo fuòc ; lo fuec
la caira
(foyer)
'n eschantit ; un fuòc de la terra (follet)
' na petada
s'esbosar
(faire long feu)
quò n' a pas durat
levar lo fuòc
(exorcisme)
lo fuòc ne'n pòt pus ( se meurt)
sem pas dins l'aiga (il n'y a pas le feu)

un fuòc a ròstir un asne

écouter:

la FEUILLE

la fuelha
lo folhadis
(feuillage)
folhat,-ada; folhos,-a
(feuillu)
lo fuelhard
(feuilleret-rabot à feuillures; lamelle de châtaigner)
lo fuehardier; lo fuelhaire
(feuillardier)
se folhar; se fuelhar
(se couvrir de feuilles)
s'esfuelhar; tombar sas fuelhas
(perdre ses feuilles)
quò fuelha
(les feuilles poussent)
l'esfolhadis
(le tas de feuilles)

écouter:

la FÈVE

lo favon ; la fava
las mongetas ; los monjons
los cacons
las cotelas ; las cotelhas ; las cotelhieras
las favas ramants ; de rampams
(à rame)
la faviera
(champ)

écouter:

les FIANÇAILLES

lo nòvi; la nòvia ( fiancé, -e)
lo promés,-a (promis, _e)
lo pretengut,-uda (prétendant, -e)
fiançar; acordar (se fiancer)
las promesas; l'acordalhas; l'acordada (fiançailles)
las fianças; las fiançalhas
l'anela d'acordalhas
(la bague de fiançailles)

écouter:

le FIL / le BRIN

lo fiau
lo piau
lo brison
lo brisotin

écouter:

la FILLE

la filha
la galha
(lien de parenté)
la garça (jolie fille)
la dròlla (jeune fille)
la drollòta ; la drolleta;
la drollicha ; la drollichona; la goiata
(petite fille)
la filha madura (vieille fille)
la domaisela, la frostina (demoiselle)
far far topin a quauqu'un (la fille de l'air)

écouter:

FILOU

lo coquin; lo gusard
lo penlant
(brigand)
la loira; la lura; la lotra 
(la loutre)
filh de loira !
collegian,-a

écouter:

FLAMBER

una brandada; una riclada (une flambée)
brandar
(éclairer, flamboyer, brûler vivement)
lo brandau (brasier)
lo brandeu (flambeau, torche)
flambuscar; chabusclar (un porc / une volaille)
lo fuec brandava (le feu flamboie)

écouter:

FLÂNER

una banturla ;una trula  (flâneur; qui traînasse)
banturlar ; trular ; traular ;  barrutlar 

trencanar ( flâner sans but)

écouter:

la FLEUR

la flor
lo  baubin
(fleurs des prés)
la virginitat (la fleur bleue)
flurir (fleurir)
bosquetar (décorer de fleurs)
minaudar (se dit du noisetier, du châtaigner, du saule...)
florejar (butiner)
floretar (conter fleurette)

écouter:

la FLÛTE

la flauta; la fleita; la flusta (la flûte)
lo flaijòu; lo flaujon
(flageolet)
lo laüt
(le luth)
la charamela
(flute à deux anches)
lo fluteu; lo flutianet
(le flûteau)
lo flutista; lo flutejaire
(le flutiste)

fleitissar (mal jouer de la flute)

écouter

le FOIE

lo fetge  de canard
lo fetge d' aucha
(d'oie)
 lo fetge negre
(le foie)
los fetges blancs
(les poumons)
lo fetjat
(le paté cuit au four)
lo fetjòlha
(croquette de foie )
lo fetjolet
(petit foie d'oiseau)

écouter:

la FOIRE

la feira; la fiera
lo feiraire; lo fieraire; lo fierador
(le forain)
lo feirau; lo feiriau
(le champ de foire)
fierejar
(aller à la foire)
la feira d'emponh

écouter:

FOIS

lo còp; la vetz
queu viatge; aqueste còp  
(cette fois)
daus còps; de la vetz
(des fois)
'n autra viatge; n'autre còp; un còp de mai
(une autre fois)
denguera un còp; ... una vetz
(encore une fois)
l'i avià 'na vetz; ... un còp; ...'na viatge
(il y avais une fois)
mai d'un còp; soventas vetz
(bien des fois)
chasqua vetz; ... la vetz
(chaque fois)
un còp era
(il était une fois)
l'i a pro d'un còp per tuar lo lop
(il suffit d'une fois)

écouter:

le FONCTIONNAIRE

lo foncionari
la foncion 
(fonction)
foncionau,-ala (fonctionnel)
foncionar (fonctionner)
lo foncionament

écouter:

la FORÊT

la forest; lo grand bòsc
lo bosc (le bois)
lo boscatier; lo buschalier
(le forestier; le bûcheron)
lo codòrnha
(arbre sec)
lo codornhon (morceau de bois sec qui tombe)
lo bois de fuòc; la lenha (le bois de chauffage)
chapusar (travailler le bois)
lor vau far veire que los merles chanten pas coma las tridas (je vais leur faire voir de quel bois je me chauffe)

écouter:

la FORGE

la farja
farjar
(forger)
lo faure
(forgeron)
la fauressa
(femme du forgeron)
lo farjaire
(forgeur)
lo faurilhon
 (mauvais forgeron)

écouter:

la FORME

la fòrma; la formança
la figura
(l'aspect)

la chara (la figure; le visage)
èsser en gost; èsser d'ataca; èsser de piau (être en forme)
beure 'na gorjadòta de café per se deibrir lo còrps (se mettre en forme avec une tasse de café)

écouter:

FOU

fòu, fòla
tocat, -ada
virat, -ada
perdut, -uda
destornat, -ada
sacat, -ada...
trasfolit
(presque fou)
sacar
(rendre fou)
franc fadard
(complètement fou)
trabalhar dau chapeu
(travailler du chapeau)

écouter:

La FOURBERIE / FOURBE

la faussetat; la forbariá
faus,-ssa; forbe,-a; femendit,ida (fourbe)
es en-dejos (il est fourbe)

écouter:

s'en  FOUTRE

se'n fotre
se fotre de; se foter de
fota-me lo camp
(foutez moi le camp)
foter daus còps de pè
(foutre des coup de pieds)
ne'n poder pas mau
(s'en foutre)
se'n fotre coma de la pola escoada
( comme de l'an quarante)
coma de sas prumieras malinas a brageta
(comme de sa première chemise)
te'n fote
(je t'en fous!)
quò sap mau
; quò marca mau (ça la fou mal)
fotut, -uda; aganit, -ida
(foutu; épuisé; à bout)
qu'es bargat
(c'est foutu!)

 écouter:

le FRACAS / la SECOUSSE

la brassada
brandar
(branler)
bradassar; brandinar 
(secouer)
la secoduda
(secousse)
secodre (secouer)
la bradassada ( brutalement)
quò secotina (en voiture)

écouter:

la FRAISE

la fraisa (fruit)
la maussa; la majofla
(19,24) (le fruit)
la fresa 
(pièce de boucherie; outil pour fraiser)
la maussiera 
(fraise des bois)

écouter:

le FRELON / la GUÈPE

lo burgaud ; lo graulon; lo capitani
lo forsalon
(24)
lo pair daus burgauds
(le nid de frelons)
la vespa; la burgauda 
(la guêpe)
lo burgaudier
(le guèpier)
lo burgon
(mâle de l'abeille)
o bornat (la ruche / l'essaim)
trabalha coma dins un burnat

écouter:

le FRÊNE

lo fraisse; lo fraisnogier; lo frau
la fraissenada
(la frênaie)
lo cancaridier; lo cancaretier; lo tantarilhier
lo nogier
(le noyer)

écoutez

le FRÈRE

lo frair

frairau,-ala; frairenau,-ala (fraternel)
frairejar; fraternizar (fraterniser)

la frairariá (fratrie)
la frairina (les frères et soeurs)
lo frairisson; lo fraireton (frèrot)

écoutez

la FRICHE

la boija; la boïga/bosiga ; (terrain défriché)
l'esboijada; lo desboijadis
l'eissart
(le terrain à défricher)
desboijar; desbujar 
(défricher)
chaumar
(mettre en friche)

écouter:

le FRISSON

l'esritja (frisson de dégout)
lo desgost;
la desgostacion; la nauja (dégoût)
esritjos,-a
(déplaisant; pénible)
lo temps es esritjos
(le temps est désagréable)

écouter:

le FRUIT

lo fuch; la frucha; la fruita
fruchar
(donner des fruits)
fruchat, -ada
(fruité)
la fruchiera; lo verdier
(le verger)
fruchivos, -a
(fructifère)
la frucha; lo ben de Diu
(les fruits)
eu l'a suat
(c'est le fruit de son travail)
lo rasim
(le raisin)

écouter:

FUIR

fugir
la fuja; la fugida
(la fuite)
la fuga
(fugue en musique)
fugidis, -issa
(fugace)
lo fugidor; lo fugent (fuyard)
fugivos, -a; fugidos, -a (fugitif)
la perda; la colada
( fuite d'eau)
fugit coma un lepros
(craint comme un lépreux, la peste)
parcir lo trabalh (fuir le travail)

écouter:

FUMER

fumar
lo fum
(l'odeur )
la fumada
(la fumée)
femar; afemejar
(le sol)
la fumadissa
(fumée abondante)
lo fumatge
(action de fumer)
tubar
fumejar
(fumer légerement)
tubarejar
pipar; 
piperlar (cloper des cigarettes)
coma 'na chaudiera (fumer fort)
fumar coma un cledier (comme un pompier)
lo fumaire ; lo fumador; lo pipaire ; lo pipador (fumeur)

fumos,-a (fumeux)

écouter:


ou encore:
ou encore:

les FUNÉRAILLES

funerari,-aria (funéraire)
l' entarrament, l' encrosament (les funérailles)
crosar (enterrer)
cròs, cròsa ( trou)
lo fossejaire, fossador, crosaire (fossoyeur)
las mortalhas (funérailles accompagnées du repas en famille)
la cramason; la bruslason/brutlason (crémation)

écouter:

 

G

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


GAMBADER / ALERTE

l'esvicoada
(alerte, signe avant-coureur, symptôme)
esvicoar
(donner l'alerte)
gara; alerta!
gara ai suvent 'na pita esviscoada
(J'ai souvent de petits symptomes)

écouter:

la GARE / GARE

la gara; l'estacion

gara! atencion! mésfia!  pren garda! para te!
se grandir
(se garer)

écouter:

GASPILLER

confondre
un confondier, -a
(gaspilleur ; dépensier)
degalhar
desfrotjar
desprofiechar
besilhar (dépenser)
gaspilhar
se confondre
(s'égarer)

minjar son ben (manger son bien)

écouter:

le GÂTEAU / la GALETTE

lo pastis; lo pàstis; lo pasties
la galeta
(avec la fève)
la fogaça ; la còca

lo milhasson; lo meulhasson (de pomme-de-terre)
lo rei-beu
(galette des rois)

écouter:

GÂTER/ ABÎMER

gastar; 'bismar
(gâter; abîmer)
 gastat, -ada
(fatigué, gâté, abîmé)
nòstre temps a l' èr de se 'bismar
(le temps a l'air de se gâter)
envejar
( gâter un enfant)
qu'es 'n enjevat
(c'est un enfant gâté)
alechir; coconar; purir
(trop gâté)
s'estadir
(avarié pour la nourriture)
lo temps s'esbòlha 
( le temps se gâte)

écouter:

GAULER

jablar; alatar
la lata; la gaula
(gaule)
lo latge; lo jablar; la jablada
(gaulage)
latar los cacaus
(gauler les noix)
abalhar
(des fruits)

écouter:

GELER

congialar; conglaçar; gialar
gialifar
(geler à blanc); bradar
gialifos,-a (glacé)
lo giau; lo geu (le gel)
la congialacion ; la gialada
(la congélation)
lo congialador; lo conservator
(congelateur)

écouter:

le GITAN


lo gitan
barraquen,-a; boemien,-a
(bohèmien)

écouter:

GOURMAND

lechos,-a; lechadier,_a; golard,-a ; golut,-uda
lo gormand ; lo minjatot ; lo curatopins
(le gourmand)
la corrià ; la corsana (du fraisier)
la lechatarià (gourmandise pour les mets)
la golardisa (défaut de gourmandise)

écouter:

le GOSIER

lo golard ; la gargamela ;lo gargameu
la garganhòla ; lo golador ; lo gorjareu
la croniòla ; la corniòla

aver lo golard sec (avoir la dalle en pente)

écouter:

GOURMAND

gormand,-a; lechos,-a; lechadier,-a
lecard,-a; golard,-a; golut,-uda
(goulut)
lo minjatot; lo curatopins

la corriá (de fraisier)
la lechatariá ( gourmandise pour les mets)
la golardisa (pour les vices)

écouter:

le GOÛT


lo gost; la mòda
gostar; tastar; marendar
(goûter)
a sa mòda
(à son goût)
aver gost a
(avoir goût de)
qu'es de l'aiga
(ça  n'a pas de goût)
la sopa a un gost
( a un drôle de goût)

écouter:

la GRAINE

la grana
lo grun
(le grain)
la gruna;  la fenassa; la semnida
lo rabin
(graine de raves)
deissemenar (perdre la graine)
lo fen n'a pas d'òli (foin coupé trop tard n'a pas de graines)

écouter:

GRAND

 beu, bela
brave,-a gente,-a; crane,-a (joli,-e)
se estan beu que li minjariá la sopa sur la testa
beu coma un  jarric
(comme un chêne)
beu coma 'na pedarsa
( comme une poèle à châtaignes)
mager
(plus grand)
belaton,-a ; grandet,-a
(grandelet)
subrebeu,-ela
(grandiose)
es long coma 'na lata
(c'est un échalas)

écouter:

le GRAND PÈRE & la GRAND-MÈRE

 lo pepet; lo grand
lo grand-pair; lo pair-grand
lo reir-grand-paire
(l'arrière grand père)
la grande
la granda-mair; la mair-granda
la minin
la memet; la mair reir
la reir-granda-mair; la reina-granda-mair
(l'arrière ...)

écouter:

GRAVE

 lo greu ( la douleur; le malheur)
greva; grave,-a
fruncit, -ida
(sévère)
un èr fruncit
(un air grave)
quò fai pas boitar ni 'nar boçut
(c'est sans conséquences)
quò es pas greu (c'est pas grave)

écouter:

GRAS

gras,-ssa 
lo gras; lo lard
gras coma un cusson dins 'na nosilha
(vers dans une noisette)
coma 'na loira
(loutre)
coma 'na taisson
(blaireau)
coma 'na belauja (tique)
graissut, -uda; lipos,-a  (gras; visqueux)
los piaus lipos (les cheveux gras)
margalhos, -a (le sol, la terre)
es gras a lard (il est très gras)
la sopa a daus uelhs
(la soupe est grasse)

écouter:

GRATTER

gratonar
lo gratadis; lo gratonnament
(grattage)
lo gratador (grattoir)
la grata; la gratela (la gale)
gratussar (légèrement)
graveschar (le sol)
'ripar (les chiens pour le sol)
se figar la testa (se gratter la tête avec force)

écouter:

GRAVE

greu, greva; grave,-a
fruncit,-ida
(l'air sévère)
un èr fruncit 
quò fai pas boitar ni 'nar boçut
(sans conséquences)
quò es pas greu

écouter:

GRÉ

lo grat
a la saubuda de son bon grat

(à l'insu de mon plein gré)
saber de grat; estre de grat a quauqu'un;
èsser reconeissent
(savoir gré)
de bona gràcia (de bon gré)
bona meschanta gràcia (bon gré mal gré)
a ma plasença (à mon gré)

écouter:

GROGNON


rondinaire,-a; gronhaire,-a; ranaire,-a; ranhos,-a; ranganhos,-a
ranar
(grogner animal ou de de colère)
la rondina; la rondida; la raunada; lo raunhadis (le grognement)
la rondinada (la scène de ménage; rebufade)
( decuol ? : culbute)

écouter:

GROSSIER

gord, -a; grossier, -a; reufe, -a (grossier; stupide; lordeau)
engraupit, -ida (doigts)
la gorg; la gorga (trou d'eau; endroit creux)
lo gaulihiera ; lo gorgaud (
fondrière)

écouter:

la GROTTE

lo cròsa; lo cròs (grotte; trou)
crosar
(creuser)
lo crosaire
(fossoyeur)
la gròta
lo cluseu
(grotte refuge)

écouter:

la GUENILLE / le CHIFFON

la pelha ; la guelha (loque , chiffon)
la pelhandra (la guenille)
lo pelhon ; la pelhassa (le chiffon)
los penilhons
(les guenilles)
pelharaud,-a; pelharòu
  (le chiffonier)
 la penilha (guenille)
la mandrilha
(les fripes)
una guelha
(un minable)
una lenga de pelha
(une mauvaise langue)

écouter:

la GUERRE

la guerra

lo guerrier (le guerrier)
guerrejar; guerrassar; batalhar (guerroyer)
lo guerrejaire; lo batalhaire 
la batalha; la baralha

quo es de bon veire (c'est de bonne guerre)

écouter:

GUETTER

agachar; agaitar; 'gaitar
l' agache 
(le regard)
l' agachada (l'oeillade)
l'agachaire; la gaita; l'agachador (le guetteur)
èsser a l'agacha; a l'espera (être à l'ffût)
avisar; espiar (regarder)

écouter:

la GUEULE de BOIS

embarromat,-ada
embarronat,-ada
esser embarronat,-ada

aver la lobada (avoir la gueule de bois)
esser embrimat,_ada
aver la gòrja de bois
aver mau aus piaus

écouter:

H

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


l' HABIT


lo vestit; l'abilhament;
vestir; abilhar
(habiller)
se politsar; se ponlechar
(bien s'habiller)
es despòlha
(il est mal habillé)

écouter:

la HAIE

lo plais;  lo randau
la gòrce
( d'épineux)
degorçar (défricher)

écouter:

la HAINE

l' odi (24); l' aguissença
 detestar; l'aversion
aguir; adir; aïr;
(haïr)
voler mau ; mauvoler
(vouloir du mal)
venjos,-a; aguissos-a; asiros-a

aguissable,-a;  (haïssable)
mespresar
(mépriser)
indiferent,-a 
(indifféfrent)

écouter:

HANTER

la trevança ; l'obsession; la paur
(hantise; errance)
trevar
la treva; la tòrna
(le spectre; le fantôme)
ai mas 'na paur (je n'ai qu'une hantisse)
barrutlar; trevar
(errer)
brandinar
(en flânant)
las erranças
(les errements)
aver en testa
(etre hanté)

écouter:

HARCELER

acorsar; secutar; foetejar; importunar
l'acorsada; la perseguda
(harcèlement)

écouter:

le HARICOT

las mongetas
(haricots blancs)
lo monge (moine); la monja (la none)
las mongetas en gruns (en grain)
los mongeons (petit moine)
los cacons (demi-sec)
las cotelas; cotelhas (haricots verts)
las favas de rampams ; ramants (à rame)

écouter:

HAUTEUR

la nautor; la nautura
lo suc; lo suquet
(butte)
lo terme; la colina; lo suchau; l'autura; lo pueg; lo peug (colline)

écouter:

l' HEURE

l'ora
visar l'ora
(regarder l'heure)
èsser a la minuta (être à l'heure)
la vielha ora
(l'heure solaire)
la mieja ora
(la demie heure)
quala ora es?
(quelle heure est-il ?)
a ora dicha
(à l'heure dite)
a belas oras
(à une heure indue)
dabora
(de bonne heure)
a l'ora d'aura
(à l'heure actuelle)
totaura
(tout à l'heure)
set oras petant/ petantas
(sept heures pile)
qu'es set oras manca un quart
(sept heure moins le quart)

écouter:

HEUREUX

uros,-a
 uros coma un chen; uros coma un prince
urosament; urosadament
(heureusement)
de bonur
(par chance)
bonur que; quò vai bien que; enquera que
(heureusement que)
enquera brave que l'aguessa pas dich

écouter:

Le HIBOU / le grand DUC

le chavant; chaban; chavanhou (hibou; chouette)
la chiòta (la chouette)
la dama preisoniera
lo gròs chavan
(le grand-duc)
la chiòta cornuda (petit-duc)
lo duc (noble)
la duchessa; la duchersa (la duchesse)
galaupar la chopina (faire la tournée des grands ducs)

écouter:

l' HIRONDELLE

l'irondela; la virondela; l'ironda; l'aronda
l'ausela
(l'oiseau)
la gafeta
(hirondelle de mer)

écouter:

l' HISTOIRE

l'istòria; 
la nhòrle
(blague)
l'istorian (historien)
per lo dich de parlar (histoire de dire)
qu'es un brave venir veire (c'est une scrée histoire)
cherchar los peulhs dins la testa (chercher des histoires)
qu'es dau monde que cherchen totjorn d'alhors ("")

écouter:

l' HIVER

l' ivern, l'inviarn, l' uvern
ivernada (le temps de l' hiver)
ivernar (comme l'ours)
l'ivernatge (hivernage)
 ivernau, -ala (hivernal)
la Vielha (hiver; derniers jours de janvier)
Nòs vau sejar la vieilha (l' hiver s'achève)

écouter:

l' HOMMAGE

l'omenatge; lo debeu
li far son debeu
(rendre hommage à quelqu'un)
omenatjar ?
lo respiech; lo respect (le respect)
mos respects
(mes hommages)

écouter:

l' HOMME

l'òme 
lo jòune; lo jòune òme
(le jeune homme)
los crestians
(les hommes)
un òme de tota man; un totòbra; un òme de braç 
(un homme à tout faire)
lo cubercle ne crubira pas la marmita
(d'un petit homme marié à une grande femme)

écouter:

l' HONNÊTETÉ / l' HYPOCRISIE

l'onestetat (honnêteté; politesse)
oneste,-a
(honnête)
l'ipocrisia; la faussetat
(l'hypocrisie)
ipocrita
(inv) ; faus,-ssa; en-dejos (inv) ; traide,-a (hypocrite)


écouter:

l' HONNEUR

l'onor
onorar
(honnorer)
orar
( honnorer Dieu)
onoratge
(emploi honorable)
li portas onor
(tu lui fais honneur)
se pica d'onor de ..
(il se fait un honneur de..)
aima las onors (il aime les honneurs)
vòu tant d'onors coma nòstra tròia d'aigas.
( il veut autant d'honneurs que notre truie de l'eau.)

écouter:

l' HORLOGE/ la MONTRE

la mòstra; la monstra
lo relòtge; l'arrelòtge; la pendula
lo relotgier; lo relotjaire; lo pendulaire
una barlòca
(détraquée)
lo relòtge pica
(fait tic-tac)
la pendula fai las doas
(indique deux heures)

écouter:

l' HÔTEL

l'ostalaria; l' ostel; l'ostau
l'ostau de mestre
(hôtel particulier)
l'ostau de las talhas
( des impôts)
l'ostalier (l' hôtelier)
durmir a l'auberja de l'eschinas viradas (...du cul tourné)

écouter:

l' HUILE

l'òli; l'òlie (huile; huile d'olive)

l'òli fin; l'òli de grana (huile de colza)
l'òli de braç (huile de coude)
tochar lo ceu (baigner dans l'huile)
una gròs chapeu (un personnage important)

écouter:

 

I

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


l' IMAGE

sage coma 'n eimatge
l' imatge; l' eimatge
eimajar
(imager)
eimajaria
(imagerie)
pensable, -a; eimaginable, -a  
(imaginable)
imaginatiu, -iva
(imaginatif)
imaginar; eimaginar; me fie que
(imaginer)
te laisse pensar...
(je te laisse imaginer ...)

écouter:

IMITER

 en général: imitar
depinhar
depenhar
contrufar
contrifar
contrefar
recontrefar
la imitation ; la depinhacion
imitator, atritz ; imitaire,-a 
(imitateur)
dar gaunha (en se moquant)

écouter:



ou encore:

l' IMPOSTE ou la petite fenêtre

lo dònajorn
l'impòsta
l'estra
(lucarne, petite ouverture)
lo vitron
(lucarneau)
lo fenestron
lo guichon
(judas)
lo lobier
(ouverture dans le toit)

écouter:

IMPRIMER

l'imprimaria ; l'estamparia (imprimerie)
l'imprimaire
(imprimeur)

imprimar ; marcar ; estampar

écouter:

l' INFIRMIÈRE

 la picairitz ; l' infirmiera
sonhar ; sunhar
(soigner)
manolhar; maniar (s'occuper de)
lechar (travail soigné)
lo soenh (le soin)
ponhar ; prener garda (prendre soin de)
lo sonhaire, -a (soigneur,_euse)

écouter:

l' INSTITUTEUR

 lo regent; lo mestre; lo mossur; l'institutor
lo regent caminare
(itinérent)
 professor dau collegi
(prof des écoles)

écouter:

l' INSTRUMENT

 en général: l'espleita
l'instrument: la musica
instrumentau, -ala
(instrumental)
instrumentar
l'instrumentaire
(l'instrumentiste qui organise)
lo musicaire (qui joue d'un instrument)

écouter:

l' INTERÊT

l'interès (l'intérêt)
interessant,-a
interressar
far cas de ...
(s'interresser à)
fan ben de ...
(ils ont intérêt à)
l'i tròbe pas mon onchura (cela n'a aucun intérêt)
 far lo quequé ( faire son interressant)
qu'es coma visar 'na merda de chen
(cela n'a aucun intérêt)

écouter:

INVITER

 convidar; invitar
lo convidat
(l'invité)
la convidada; lo convidadis  (l'invitation)
lo convidatge; l'invitacion
far lo convit (lancer une invitation)
convident, -a
(convivial)
es totjorn preste a metre los pès jos la taula

écouter:

IRRITER

 en général: esmalir (irriter; agacer)
esmaliciar
(mettre en colère)
l'esmalida (la colère, le courroux; l'irritation)
esrufir
tu vas esrufir lo chat
(agacer le chat)
bosinar; flametar
(une blessure)
esmalit coma 'na serp
(agacé comme un serpent)

écouter:

 

J

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


JADIS


autres còps; autres temps
antan
(l'an passé)
ujan
(cette année)
l'autre annada; l'an que ven; einan; en d'einan
(l'année prochaine)
n'i a gaire; a l'avantier
(naguère)

écouter:

la JAMBE

la chamba; la jamba
la canca
(grande)
la jarròta
(petite)
la peca; lo pecon
(du meuble)
la chambiera
(du pantalon)
la chamba fòla
(la jambe raide)
lo pilon
(la jambe de bois)
chambarut, _uda
(qui a de grandes jambes)
de las flutas
(de longues jambes)
bien peconat, -ada
(bien en jambes)
s'esjarrilhar
(écarter les jambes)
aver de las chambas de cherbe
(avoir les jambes en coton)
prener son cuòu en ponhada
(prendre ses jambes à son cou)
s'eschambar
(se céasser la jambe)
epauta
(qui a perdu une jambe)

écouter:

le JARDIN

lo jardin; l'òrt; lo vargier
l'ortolalha
(les légumes)
l'ortolan (le jardinier)
lo verdier (le verger)
'nar per l'òta
(battre la campagne)

écouter:

JAUNE

rosseu ; rossela
lo rosseu; la rossa
(de l'oeuf)
rosselos,-a (blond jaunâtre)
rosselard,-a
(roux -sse)
rosselar
(dorer)
la rossèla; la jaunissa
(jaunisse)

écouter:

le JEU

lo juòc ; lo juec
grolhar ; granolhar
(avoir du jeu en mécanique)
jugar
(jouer)
jugable,-a
(jouable)
musicar
(d'un instrument)
se deguelhar
(s'amuser, se divertir)
jugar la castanha
(brutalement)
lo juguet ; lo jugaron
 lo jugaire ; lo jugador
(le joueur)
fòra juòc
(hors jeu)

écouter:

encore

la JEUNE FILLE

la  goiata; galha; goja
la filha
(fille)
la dròlla; la drollòta; la drollicha; la drollichona
la garça
(feminin de gars, n'est pas péjoratif)
una polina garça
(une belle jeune fille)

écouter:

la JEUNESSE

la jounessa; lo jovença
un jòune
(jeune)
la jovenceu
( le jouvenceau)
la jouvencela
 (la jouvencelle)
lo jounilhou, -a; lo jounicon
( jeunot)

écouter:

le JONC
lo junc; lojonc; la junca; lo joncareu
la joncalha; la juncassa
(les joncs)
lo grand junc
(le jonc d' étang)
la sanha; la lescha
( le jonc des marais)

écouter:

JOLI / BEAU

polit,-ida (poli; bien élevé)
brave,-a; crane,-a; gente,-a
crane coma un soù
(beau comme un sous)
brave coma un bosquet
(joli comme un coeur)
far brave
(faire du joli)
far òrre
(faire horreur)

écouter:

le JOUR

lo jorn
la jornada
(journée)
a la pincarela
(pointe du jour)
un jorn chaumat
(ferié)
jornadar
(travailler à la journée)
jorn de tirar
(journée continue)
un jorn davant l'autre
(au jour le  jour)
ne'n a per son vivent
(il en a jusqu'à la fin de ses jours)

écouter:

JUMEAU

besson,-a (jumeau, jumelle)
la bessonada
(la portée de  jumeaux)
bessonar
(avoir des jumeaux)
l'embessonatge
(jumelage)
las gemelas
(jumelles optiques)
las lunetas d' apròpcha
(optique)

écouter:

la JUNGLE

lo jungla ; lo faraime
 lo forest ; lo grand bòsc
lo bois ; boesc
lo buschalier ; lo buchatier

écouter:

 

K / L

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


LAISSER / QUITTER

laissar ;  quitar
i'ai sobrat
(j'en ai laissé des restes du repas)
marcha!
(laisse faire!)
lo laissa-me estar; lo vai coma podras
(laisser-aller)
se'n 'nar de quauqu'un
(quitter quelqu'un)
tirar
(un vêtement)
quite,-a
(quitte)
me'n vau de coma vos (je vous quitte)

 écouter:

le LAIT

lo lach
alachar;
far tetar;
atetinar
quela vacha es destetinada;
l'e atetinada
lo laiton; lo babur
(le petit lait)
lachos,-a (laiteux)
lo lachier (profession)
la lacharià (laiterie)
e mesgina ( fromage )
lo lach bete (le premier lait de la vache)
frair de nuriça (frère de lait)
la laitança (laitance)
lo laiton ; lo bat-burre (le petit lait)
lo lach virat: le lait tourné)
far lachar 'na vacha
(traire)

 écouter:
:
et encore

la LANGUE

la linga
la linga-mair ; la linga mairala
(maternelle)
lo linhòu
(le frein de la langue)
l'eslingada
(le coup de )
'palar la linga
(tirer la langue)
'na linga de pelha ; de pelhaire
(une mauvaise langue)
aver un bon fisson
(avoir la langue bien pendue)
aver pro minjat de las favas
(donner sa langue au chat)
'queu mot, l'ai minjat
(j'ai ce mot sur le bout de la langue)

  écouter:

le LAPIN

lo lapin; lo conilh

(aussi: con; maison close)

 écouter:

la LESSIVE

la bujada
far la bujada; bujadar
(faire la lessive)
la bujadariá; la bujandariá (la laverie)
lo bujadier
(la cuve à lessive)
la bujandiera; la bujadiera
(la lavandière)
la buja
(buée)
far 'na vielha
(laisser blanchir le linge 4 ou 65 jours sous la cendre)
lo lessiu
(eau de lessive)

 écouter:

la LÈVRE

la pòta 
lo poton
( le baiser)
potonar
(embrasser avec les lèvres)
potonejar
(embrasser)
la bucha
(bouche; lèvres)
la babinha

eu desbabinha pas (il ne desserre pas les lèvres)
sucrar las bochas
(pincer les lèvres)
far la pòta
(faire la gueule)

 écouter:

le LÉZARD

lo lusert (lézard vert)
la rapieta; la rapiòta; la serpauda
(lézard gris)

 écouter:

la LIBERTÉ

la libertat
liberar
se desentraupar
(de ses liens)
libelarizar
la liberacion
libertari,-ària
liberticida
(invariable _ liberticide)

écouter:

LIBRE

libre, -a
desliurar
(délivrer)
la liberalitat (libéralité)
lo chamnheliure
(libre-échange)
lo libre-pensaire (le libre penseur)
lo libre-pensaire
(libre-penseur)
lo franc arbitre
(le libre arbitre)
l'autoservici
(le libre-service)

écouter:

le LIEN

lo liam
(végétal ou autre)
la ligat
(le lacet ; lien pour attacher)
liar; ligar (lier)
lo ligasson (gros lien)
la liòta (en paille ou autre pour les fagots)
l'estacha (cordon concret ou figuré)
lo ligon
(en toile)

écouter:

le LIEU

lo luòc; lo luec
en degun luòc
(nulle part)
se tener ; se passar
(avoir lieu)
i a pas cas de ...
(il n'y a pas lieu de ..)
d'en premier
( en premier lieu)
finalement
( en dernier lieu)
non pas ; dau luòc de; dau luec de ; en luòc de; en plaça de; en guisa de ; d'alhors de  (au lieu de )

écouter:

le LIÈVRE

la lebre; la pès nuds; l'aurelhard
lo lebrachon
(le jeune lièvre)
la lebre en chabeçau;  en chabeçal
(le lièvre à la royale)

écouter:

le LIGNEUL (frein de la langue)

lo linhòu; lo fisson

tirar lo linhòu (couper le frein de la langue)
a lo fisson bien pendut
Queu li a copat lo linhòu a ganhat sos cinc sòus
a lo linhòu bien copat
(il est bavard)

écouter:

LIRE

lesir
la legida; lo legir; la lectura
(lecture)
lo legiment
(fait de lire)
lo legeire
(lecteur)
lo legidor
(pro ou de CD)
saber sas letras
(savoir lire)
vist et aprovat
(lu et approuvé)

écouter:

le LIVRE

lo libre
lo libre messau
(le missel)

écouter:

la LOUANGE

la laus ; la lauvenja
lauvar
(louer)
lauvenjaire,-a
(laudatif, -ve)
lauvenjos,-a
(élogieux)
l'elògi ; lo compliment
flatos,-a
(flatteur, -euse)
lo ditirambe ;
la lauvenjassa (exagérée;  cirage de pompe)

écouter:

LOUCHER

bisclar
lo bisclatge
(strabisme)
bisclant,-a (louche)
los uelhs bisclants; bistòrts 
bisclaire,-a; sorlhaire,-a
(loucheur)
eu sòrlha

a un uelh que dit merda a l'autre
pas clar,-a ; barracat, -ada
(affaire pas claire)
semble un  monde de barracats, que se mesfiar

écouter:

le LOUP

lo lop; la mala bestia
lo loubatard
(gros loup)
la lobatada
(nichée de loups)
lobatier,-a
(fréquenté par les loups)
loberon
(loup garou)

écouter:

se LOVER
 
entorcer ; enrotlar; entortilhar
s'envirolar autorn de ...

s'engorgorinar (en se blotissant)
se modelonar
(pour le chat)

écouter:

LUIRE
 
lopiar
la lópia
(la loupe)
raiar; clerdar; lusir
esmerar
(luire peu à peu)
l'estela s'esmera
lusernar
(par instants)
lusent, -a
(luisant)
la lusor; la lutz 
(la lueur)

écouter:

la LUMIÈRE

lo lum, la lum
la lutz
la lumiera
la clàrdat
la lusor
(lueur)
luminar (briller)
luminaud, -a (malin)

écouter:

la LUCANE / le CERF-VOLANT

lo banard
banard, -a ; cornard, -a
(cocu)
lo cerv-volant; lo banard,  lo cornard, lo còrna-buòu
(cerf-volant)
lo còpadets; lo chavau dau diable
la moluda
( lecerf-volant jouet)

écouter:

la LUNE

la luna
la plena luna; lo tralutz
la luna es nejada
(voilée)
la prima luna; la luna cornuda
(nouvelle)
la luna perduda
(nouvelle lune)

écouter:

 

M

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


la MAISON

l'ostau
la maison
(le gîte)
la maisoneta; la maisonòta; l'ostalada
  (la maisonnée)
la maison de pausadis
(la maison de repos)
la maison publica
(la maison close)
la genada
(bêtes et gens de la maisonnée)
qu'es se que fai bulir la marmita
(c'est lui qui apporte les sous)

écouter:
 

MAJEUR

major (inv.); dò major
lo major
major)
lo grand det; lo rei de tots
(le doigt)
la majoritat (la majorité)

écouter:
 

le MAL

lo mau; la malor
(douleur)
prener en pica 
(le prendre mal)
bassetz; a bassetz trabalhat
(assez; pas mal)
dire mai que pendre
(dire du mal)
maleviar
(se donner du mal)
se dòure
(avoir mal-douleur)
la testa me dòu; ... me mena
(j'ai mal à la tête)
s' apecar de
(avoir de la difficulté)
aver pas de penas
(ne pas avoir de peine à faire...)
chauchar
(faire mal moralement)
mal advendre
(faire du mal à quelqu'un)
se far mau en tombar
(se faire mal)
quò vai de la gala au mau chaud
(ça va de mal en pis)

écouter:
 

MALHEUR

lo malur; la maleira; la malurança
lo desond
la malurnança
(le mauvais sort)
una malurassa
(grand malheur)
malurar
(avoir du malheur)
emmalurnat,-ada
(plongé dans le malheur)
embosinar; portar bisesta
(porter malheur)

écouter:
 

MALHEUREUX

maluros,-a; maleiros,-a
maluros coma las peiras rolhosas (boueuses)
coma las peiras dau chamin
coma las peiras jos l'aiga
coma las serps mai los serpilhons
lo paubre chen
(le pauvre malheureux)
de malhur
(malheureusement)

écouter:
 

MANGER

minjar
minjaire, -a; minjador, -adoira
(mangeur)
un pempinhos
(un petit mangeur)
minjotar
(grignoter)
se calar las jautas
( bien manger)
minjar a ventre desbotonat;
minjar un curet mai sa blauda (manger comme quatre)
eu l'i minget tots sos sòus (il a tout dépensé)

écouter:
 

MANGER salement

bacar
la bacada
bacos, -a
(sali)
bacardos, -a
(crotté, sali)

écouter:
 

le MANTEAU

lo manteu
la mandrilha
lo saile
lo balandran

écouter:
 

le MARCHÈ

lo merchat
lo pache
(pacte)
barrar merchat
la merchandià ; la pestelarià
lo merchandatge
lo regatier
la plaça daus bancs

écouter:
 

la MARGE

la tauvera; tauvra (bordure du champ; marge)

écouter:

la MARIONETTE; la PELUCHE

la marioneta; la mariòte
lo mariòtaire
(montreur de )
la pelucha 
que fai daus borrilhs; que s'esborra
(pelucheux)

écouter:

MAUVAIS

meschant,-a; meschent,-a; mauvat,-ada
marrit
sentir a mau; pudir
(sentir mauvais)
quò sent lo rainard
(ça pue)
quò li sap mau; eu l'a meschanta
(il l'a mauvaise)

écouter:

le MÉANDRE

lo cingle
lo destorn; la corba; lo recobde; lo meandre

écouter:
 

la MÈCHE

la mecha ; lo mechon
la brinha de piaus
(mèche de cheveu)
la mòrcha
( du fouet)
èsser de bana
(être de mèche)

écouter:
 

le MÉDECIN

la medecina (medecin femme; femme du medecin; le remède)
lo metge
(médecin; sorcier; guérisseur; rebouteux)
lo metjaire (rebouteux)
lo remèdi; la medecina (médicament)
la potinga
(remède de bonne femme)

écouter:
 

Se MÉFIER

se mesfiar
fiar
(se fier)
mesfios,-a ; crentivos,-a (méfiant)

la mesfiança (la méfiance)
mesfios coma las serps 
a l'espera
(air, regard ...)

écouter:
 

MÉLANGER

boirar;  mesclar
meslar; meilar
se mainar 
(se mêler)
lo boirador
(outil pour mélanger)
lo boiradis; lo mescladis
(mélange; confusion)
la boirada; la mesclada
(la pâtée pour les cochons; mêlée au rugby)
la mescladura (mixture)
boiraire; boirador, mesclaire (mélangeur)
lo boiron; lo boiradur (pince à châtaignes)
l' es naissut tot eboirat
(tout est mélangé dans sa tête)

écouter:



la MÉMOIRE

lo memòria ; la memòri ; la mementa
lo memòri
 (le mémoire)
lo memoriau
(le mémorial)
se recordar ; se remembrar 
( se souvenir)
lo remembre
(la souvenance)
oblidar ; doblidar
(oublier)

écouter:


le MENSONGE

la meissonja ; la mentida; la mentira
la baubi
(la bêtise issue du mensonge)
meissongier, -a
(mensonger)
mentir
la messorga
(languedoc)
si qu'es pas vrai, que buge pas d' aqui.

écouter:
  encore:
 

la MER

l' ocean
la mar del ponant
la mar major
la mar; la grada aiga
dessubre la mar
(sur mer)
una mar lissa
(mer d'huile)
una mar gròssa
(mer houleuse)
la maréia
(la marée)
la montada; la suberna
(marée haute)
la baissa ; l'aiga davalanta
(marée basse)
qu'es pas la mar a beure

écouter:


ou autre version
écouter:
 

la MÈRE

la mair; la maire
la mairasta
(marâtre)
la mairina
(marraine)
la mainin;  la memet (grand-mère)
la reina-maire
la maison-maire

la mama

écouter:
 

MERVEILLEUX

miraudios,-a; merveilhos,-a; meravelhos,-a; meravilhos,-a
miraudiar
(admier)
una miraùdia (un miracle)
quò li vai coma la peira a l'aneu (ça lui va à merveille)

lo bunhet; lo bonheton (beignet)

écouter:
 

le MÉTIER

lo mestier
l'obrador; lo chantier; lo telier (à tisser)
las lanilhas (harnais du métier à tisser)
lo mestierau; lo menestrau; la gent de mestier (l'artisan)
aver bona practica (avoir du métier)
aver besunh; aver mestier (avoir besoin de)

écouter:
 

le MIEL

lo miau; le mél; lo meu

la brescha (le rayon de miel)
lo miau coat
(granuleux)
justar las 'belhas; peschar au bornat; curar los bornats
(récolter)
lo melat
(miellat)
mialos,-a; mialicos,-a
(mielleux)

écouter:
 

MIJOTER

confinar; confida; mitonar
far mitonar; de la sopa mitonada
gromar
(cuire trop longtemps)

écouter:
 

MIMER

contrifar ; contrufar
lo contrufaire
(le mime)

écouter:
 

MINUIT-MIDI

la miegnuech; la miauech; la mieja nuech
la nuechada
(la nuitée)
lo miegjorn
( midi)
miegjornar
(déjeuner sur l'herbe)
miegnuechar
(réveillonner)

écouter:
 

la MISÈRE

la raca
(épidémie, misère, rosse, mauvais animal, avorton, charogne, rachitisme)
la raca
(rafle du raisin)
l'avorton; lo deserit; la raca
(avorton)
la morina; l'epidemia; lo mau que cor
(épidémie)
la raca; la ròssa
(rosse, mauvaise personne)

écouter:
 

la MISÉRICORDE

la misericòrdia; la pietat
misericòrdios, -a; pietados, -a
(miséricodieux)
pietos, -a
( pitoyable; dévôt)

écouter:
 

la MODE

lo mòde
(la mode)
la mòda
( la manière ; le mode)
mòda de
( manère de )
de tau biais que
( de tel mode que)
de tau mòda que fai son sucrat (faire des manières)

écouter:
 

la MOITIÉ

la meitat
mejan ,-a
(moyen)
lo mitan (milieu)
au mieg de ; au mitan de
lo metadier
(le métayer)
esmeitar
(couper en deux)
naut la meitat
( à moitié haut)
esfodrar (faire à moitié)

écouter:
 

MONTAGNE

la montanha
montanhos,-a
(montagneux)
montanhier,-a; montanhòu,-òla
(montagnard)
la nautura
(hauteurs, sommets)
nau
(haut)
lo mont; lo terme; lo suc
(le mont; le sommet)
anar per termes e per combas; pradelar
(par monts et par vaux)

écouter:

MONTER

quò monte (ça monte)
enautar
(élever)
montar
montar sur
uflar
(rivière)
lo monta daval
(ascenceur)

écouter:
 

le MORCEAU

lo tròc (de pan, de temps ...)
un bocin
un bocinon
un peça; un peçon
lo quilhon
( de pan)
lo brijon
(petit morceau)
un brijon de burre
(de beurre)
lo brijotin
desgrumelar
(tomber en morceaux)
tròc d' ase (espèce d' âne !)

  écouter:
 

MORT

mòrt,-a

escanat,-ada
mieg-mòrt,-a
(à moitié mort)
es jaser
(il est mort)
tombar regde
(tomber raide mort)
quand farai pus japar los chens (quand je serai mort)

écouter:
 

MOUILLER

molhar; trempar; aigar (mouiller)
pijaudar
(en surface)
ancorar
(bateaux)

écouter:
 

le MOULIN

lo molin
la mòla
(la meule)
lo molinier; lo farinier (le meunier)
lo molin de legumas; la molineta (à légume)
lo molin de vent (à vent)
lo molin blanc; farinier (à froment)
lo molin bladier (à blé)
olier (à huile)
la molina (à eau)
drapier; batant
(à foulon)

écouter:
 

le MOUTON

lo molton; lo belon

lo doblon (mouton de deux ans)
la berbialha; los chicons (les moutons)
moltonar
(moutonner)
lanos,-a
(moutonné)
lo ciel es lanos
lo borrilh ; la borra fòla
(moutons de poussières)

écouter:
 

la MORT / le TREPAS

la mòrt; lo trespat; lo trespassament; lo maupas (la mort)
la Monarda; la vielha; la camusa; la camarda; l'esdentada
passar; trepassar; defuntar
(mourir; trepasser)
passar la frontiera

écouter:
 

MUET

mut,-ada

mut coma las chifras dau chamin (comme les pierres)
mut coma 'na còça
(bûche)
mut coma 'na cafetiera
coma 'na landier
(chenêt)
coma 'na margela
coma un peisson
coma 'na tomba
amudir
(rendre muet)
'la s'esjacina pas
(elle est muette)
a pas dich fava
(il est resté muet comme une carpe)

écouter:
 

le MUR

lo mur; la paret
la muralha
(la muraille)
lo mur mejan ; la paret mejanciera
lo mur mestre
(de refend)
far lo barri
(faire le mur au rugby)

écouter:
 

le MURMURE

lo marmus ; lo marmusament; lo murme
lo vonvonar; lo brundir
(des insectes)
marmusar; marmonejar; marmonar
(murmurer)
ririnar
(87)

écouter:
 

 

N

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


le NAGEUR / NAGER

nadador;-a (nageur)
la nadadoira
(nageoire)
nadar; nodar
lo nodar; lo nodadis
(la nage)
la nadarela
(les poissons)
nodar coma un coteu
(nager comme un fer à repasser)
nadar dins l'òli
(nager dans le bonheur)

écouter:

la NATION

la nacion
natiu,-iva
(natif)
naciaonau,-ala
(national)
la nacionalitat
(nationalité)
nacionalizar
(nationaliser)
nacionalista
(nationaliste)

écouter:

la NATURE

la natura
qu'es son caractair; natural
qu'es 'na linchauça
grandor real
un cafe
(café)
l'environadis
environar
los environs;  los ranvers; los biais
a l'autorn de

écouter:
 

la NEIGE

la névia; la neveja; la noveja; la neu
neviar; nevejar
(neiger)
nevios,-a; nevejos,-a
(neigeux)

écouter:
 

NETTOYAGE / NETTOYER


la netiada (nettoyage)
l'esmerada (toilette corporelle)
netiar; netejar; esmerar (nettoyer)
s'esmerat (le temps s'éclaircie)
apropresir (rendre propre) 
desborrinar; desborrijar (mettre en ordre)
esferbir (nettoyer à fond)
estranir (un terrain, des ronces..)
lo netiatge (le nettoiement)
lo netiaire (nettoyeur)

écouter:
 

NOËL

nadau
bon nadau
(bon Nöel)
lo pair Nadau
(le père )
lo traineu
 lo calenda ; lo chalenda
bon nadau
un nadau ; un nadalon
(chant de Nöel)
nadalenc, -a ; calendau, -ala
Nadalet, Nadaleta (prénom)

écouter:

encore:
 

NOIR
negre,-a (couleur)
negron,òta
(péjoratif)
negrard,-a
(noirâtre)
negresir; ennegresir; brunesir
(noircir)
la negror
(noirceur)
brun
(noir sombre)
negre brun
(très noir)
l'encror
(noir d'encre)
pija
(tacheté de noir)
quò monta brun
(le ciel devient noir)
la negra; la niera
(la puce)

écouter:
 

la NOIX

lo cacau ; la notz
lo cacau de bòsc (19)
la cacauda
(grosse noix)
lo cacaudaire
(l'amateur de noix)
un cacaudon ; un cacalon
(petite)
la notz
lo nogier
(le noyer)
un brijon de burre
(de berre)

écouter:
 

le NOMBRIL

l' embonilh ; le lamborilh
la còrda d'embonilh ; la vedilha
(le cordon)
lo coparela ; lo capelet
(nombril de venus)_bot.

écouter:
 

NON

non
mas n'es!
(mais non)
non gran ! ; n'es gran ! n'es pas !
(certes pas !)
pas
 mai ; ni tanben ; nimai (non plus)
pas solament.... mas tanben (non selement mais encore)
dire de non
(dire non)
far de non
(faire signe que non)
dise pas de non
(je ne dis pas non)

écouter:
 

le NOUVEL-AN

l'An Nuòu ; lo chap d'an
lo guilaneu
(au gui l'an neuf)
bona anada
bona santat
(bonne santé)

écouter:
 

NOYER

nejar
neiar
lo nogier
se nejar dins 'n escrupit
(dans un crachat)
lo carburator es engorjat

écouter:
 

le NUAGE

la nible; lo nible; la niblor; la nivor; la niva
la niula
la nivòla ; lo niblasson
niblos,-a; nivolos, -a; ennivolat, -ada 
(nuageux)
se nivolar (la lune derrière les nuages)
qu'es un niulard
(il est dans les nuages)

écouter:
 

la NUIT

la nuech; la nueit; la neuit; la neuch; la nòit
la nuechada
(la nuitée)
nuechenc, -a
(nocturne)
de nuech
(pendant la nuit)
quò ven brun
(la nuit vient)
a nuech bruna
(à la nuit noire)
la nuech es d'encra
(c'est nuit noire)
prigond de nuech
(en pleine nuit)
traucar la nuech (passer la nuit)
s'anuechar (rester nuitamment)
bona nuechh; bon durmir; bona nuech e ton bonet (bonne nuit)

écouter:
 

O

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


OBSERVER

l'observacion ; l'avisada
ganeta ; espiar ; agachar ; 'gachar
observaire, -a
l'observatòri
l'agachador

écouter:
 

l'OISEAU

l'auseu; l' ausel; l' ausela
l' auselum; l' auselha
(l'ensemble des oiseaux)
l'auselard
(le gros oiseau)
l'auselon
( oiselet)
l' auseu de rapina
; de ràpia (oiseau de proie)
un brave tridon
(un drôle d' oiseau)
lo peron de las quatre coas
(l'oiseau rare)

écouter:
 

L' OEUF

l' uòu; lo z-uòu; l'ueu
lo cacon; lo cacau
lo cacolet
un uòu borsat; bulit
(dur)
cuech dur
un uòu cuech mòu
un uòu d'en-pès; sietat
au miralh
un uòu a la còca
un uòu de jal
cacau
vas querrer un cacau
(oeufs de paques)

écouter:

l' OLIVIER

l' olivier

l'òli; l'òlie (l'huile d'olive; huile)

l'oliva (l'olive)
olivenc,-a (en forme d'olive)
l'oliveda; olivetra (oliveraie)
olivastre (olivâtre)

écouter:
 

l' OMBRE

l' ombra; la sombrada
ombrar
(ombrer)
solombros, -a ; solombrat, -ada
(ombragé, -a)
ombros, -a; ombratjos, -a; endinhe, -a
(ombrageux, _euse)
solombrar ; ombratjar
(ombrager)
lo solombrier
(ombre dense)
un solombrador
(où on se met à l'ombre)
lo vira-solelh
(l'ombrelle)
lo reir-lutz
( endroit jamais exposé)
au reir-lutz
(à l'ubac)

écouter:
 

L' OMELETTE

la moleta; la paschada

la moleta bruslada (flambée)
la moletada (grande omelette)
l'uòu (l'oeuf)

écouter:


ou encore :

L' OR

l' aur
a char denier
(à prix d'or)
de l'aur dindant
(or sonnant)
aver las còstas regdas
(rouler sur l'or)
aver una linga d'aur

écouter:


ou encore :

l' ORME

l'òlme; l'òume; l'òrme; l'òrma

écouter:
 

l' OUVRIER


 lo 'talier; l'obrador ( l'atelier)
obrier, -a
(l'ouvrier)

écouter:
 

OUVRIR


 dubrir; drubir
la dubertura
(action d'ouvrir; ouverture)
l'eibertura
(de la chasse)
la porta es badada
(la porte est ouverte)
la porta es landada
(grande ouverte)
se confiar
(à quelqu'un)
la tireta es duberta (le tiroir est ouvert)

écouter:
 



P

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


le PAIN

lo pan
lo combeu; lo combél
(pain long)
la meslada
(gros pain)
la micha
(gros pain de froment)
lo michon
lo pan totau; negre
(pain complet)
la fretissa
(aillé)
lo trempin; la trempina; lo miget; lo mijat
(trempé dans du lait ou du vin sucré)

écouter:

le PANIER

lo panier

lo palisson; la cesta (en osier)
lo cabasson; lo bosson
lo panier cacaudier
(pour les noix)
lo clessaud
(panier d'éclisses)
lo panier bastard
(noir, à deux anses et fermé d'un couvercle)
la benasta
(pêche)
eu ten l'aiga
( quand il est tressé serré)
lo panieraire; lo vanier
(le vannier)
la flor
(le dessus du panier)

écouter:

la PANNE

la pana
la fialiera
(charpente)
qu'es rocat
rocar
panar  ; s'enrocar
s'esbarrancar
mon frigò s'esbarrancat

écouter:

le PAPIER

lo papier
un papiron
(petit morceau de papier)
lo papier sablat
(papier de verre)
lo papier barrat
(quadrillé)
lo papier de còpia
(calque)
la papeteriá
(la papeterie)
lo papetier
(le papetier)
la paperassa; la papieralha; lo papafard
(paperasse)
figura de pols frejas!
(face de papier maché (de bouillie froide))

écouter:

le PAPILLON

lo parpalhòu; lo parpalhòl
parpalholar; parpalhonar; virolejar
(papillonner)
la parpalhòla
(la coccinelle)
la pimparòla; la pomparòta (coccinelle)
la parparela; lo parpalhòu d'aiga (la libellule)
 lo parpalhòl
(la paupière)
parpalhar
(clignoter, cligner)
la gansa parpalhòu
(le noeud papillon)

 

écouter:

PARADGE

terme « intraduisible »

écouter:

PARCE  QUE

per l'amor que; per 'mor que
per causa que
a causa que; causa que
emper que
per 'mor de
( afin de )

écouter:

les PARENTS

los parents; los pairs; lo patentatge
lo parent
chas vos
(vos parents)
sa gent; son monde; (coma van vòstre monde ?) comment vont vos parents ?
m'es de ren (il ne m'est pas parent)
la parentat; lo parentatge; lo linhatge (lien de parenté)
la parentela (parents et alliés)

écouter:

PARLER

 palar;
parligòta
(bagout)
la parlotarià
(le bavardage)
piular
(familier)
pòde pus piular
parlar coma un jai
lo braulha
(qui parle trop fort)
parlar per ren
una bredilha

écouter:

La PAROLE

 la paraula; lo parlar

lo parlatge (langage)
èsser de paraula (tenir parole)
minjar sa paraula
(ne pas tenir parole)
se deparaular
(manquer à sa parole)
se desportar
(revenir sur sa parole)
lo paraulatge
(la volubilité)
paraulos,-a
(prolixe)
dau vent de gòrja
(des paroles en l'air)

écouter:

le PARTI

 lo partit; lo bòrd

sem pas dau mesma bòrd
aprofiechar (tirer parti)
lo partit pres
(le parti pris)
ne'n prener rason
(en prendre son parti)

écouter:

PATINER

 patinar

colenar; colensar
la colensada
(la glissade)
gratar (roues qui patinent)
mastrolhar
(meuble)

écouter:

la PÂTISSERIE / le PÂTISSIER

 la pastisseria

lo pastissier; lo pastissonador
lo pàstis
(le gâteau)
lo milhasson
(gâteau)
lo patisson
(gâteau de pâtissier)
lo gasteu
(le gâteau sec)
lo torton
lo rei-beu
(le gâteau des rois)
qu'es de las moletas
(c'est simple; c'est du gâteau)

écouter:

la PATTE

la pauta
pautut
(bien en jambe)
patatinar
(piétiner)
espautir
(écraser)
espautinhar
(écraser en petits morceaux)
espautat, -ada
(qui a perdu une jambe)
espauticat, -ada
(boiteux)
espauticar
(boiter)

écouter:

PAUVRE

paubre,-a
la paubretat
(la pauvreté)
la paubrilha
(les pauvres)
la bolgra 
sens lo sòu
aver tot son ben en son cuòu
(être pauvre comme job)
lo paubreton (pauvret)
la paubricha (pauvrette)
quò paube ! lo paubre (le pauvre de quelqu'un qui est décédé)

écouter:

PAYER

 pagar; paiar
lo paiament (le payement)
lo paiador; lo pajador (le payeur)
a 'na bona pàia (il est bien payé)
paiar sens regardar (payer sans compter)
tornar su monuda a quauqu'un (payer de retour) 
paiar l' òia (payer les pots cassés)

écouter:

PAYSAN (et termes péjoratifs)

 paisan,-a; paisant,-a

lo braiaud
lo pès-tarros
lo calabrès
lo janton
lo berraud
lo banard
lo fissavacha
lo picavermes
lo bicanard
lo pairin
(paysan riche)
quò fai Jasep (ça fait lourdaud)

écouter:

la PEAU

 la peu; la pial
a la peu secha
(il a la peau dure)
a la codena regda
("")
peumudar
(muer; changer de peau)
la pelissa
(animal, cuir)
la curelha
(arbre; d'un fruit)
l'escalòfa; lo tan
(châtaigne)
èsser dins sos suòcs
(être bien dans sa peau)
la calòfa (de raisin)
'na pelissa de serp (mue de serpent)
una peu de chin; una crapula (une peau de vache)

écouter:
 
encore:

se PEIGNER

 penchenar;  penhar
coifar
(coiffer)
chardar
(se peigner avec fébrilité)
penchenat coma 'n'escoba (mal coiffé)
(penchenat coma 'na liechiera de brujau)

la penchen; la pencha
la charmena
(des cardeurs, des tisserands)
lo lop  
(peigne des cardeurs de chanvre)
lo fusih a cent còps
(le peigne très fin à pou)
lo penchenatge
(le peignage)
la penchenada
( la peignée au rugby, au foot)

écouter:

la PEINE

 la pena
s'apenar;
prener dau mau (prendre de la peine)
en pena
(à peine)
a pro pena; a mala pena
(à grand peine)
a pena mindra
(à moindre peine)
a pena de
(sous peine de)
lo maucòr
(psy)
ai pas 'gut ganhat la cima
(à peine eus-je atteint le sommet que...)

écouter:

le PEINTRE

 lo pintre
lo pintor; lo pintraire 
pintrar; pindre (peindre)
la pintura
pinturat, -ada (peint)
pinturar (peinturer)
pinturlar (peinturlurer)
lo pintre barbolhaire (en bâtiment)
son pinturats coma daus mascarats (comme des travestis)

écouter:

PENCHER

 clinar; quintar (incliner; pencher)
la clinada; penchant 
(l'inclinaison; la tendance)
me se clinat
(je me suis penché)
la maison e quintada
(la maison est penchée)
a lo berret quintat sus l'aurelha
( il a le béret incliné sur l'oreille)
la tendéncia; la tendença
(la tendance; le penchant)
a un penchant per l'argent
(il a un penchant pour l'argent)

écouter:

PENDRE

Pendre; se pendre
penjar; pendaulhar;  pendilhar; pingolhar; penjolar
far pendula; lo faguet pendula
(il le pendit)
pendinar; pendilhar; pendilhonar; pendigolhar; pendaulhar; pingolhar (pendiller)
lo pendentiu ; la pendilha (pendentif)
la pendelòta; la pendòlha; la pendilha; la brincabalariá (la pendeloque)
la balada dels penjatz (la ballade des pendus)

écouter:

la PENTECÔTE

 la Pendagosta; la Panegosta
diluns
(lundi)

écouter:

le PÈRE

 lo pair; lo paire
lo pairastre
(beau-père)
la paternitat
(paternité)
pairau, -ala; pairenau, -ala; paternau, -ala
(paternel)
lo papà
lo pairin
(parrain)
tranquille coma Baptiste
(père peinard)

écouter:

PERSONNE; PAS UN

 degun;  pas degun
l'i a pas degun
(il n'y a personne)
deguns coneissian
(personne ne connaîssait)
l'i a pas cap de monde
(il n'y a pas grand monde)
l'i a degun mai
(il n'y a personne d'autre)
la persona
(la personne)

écouter:

la PETANQUE

la petanqua
lo petancaire
descanilhar

écouter:

PETIT

pitit, pita ; petit,-a; pichon,-a; pechòt,-a
picharon,-a
(tout petit)
pition,-a; pitiòt,-a;piton,-a; pitinon,-a; pitiaron,-a; pichilhon,-a
lo marmironet
( le petit dernier)
menut
(pas grand en taille)
un grapaud
( homme petit)
un pit òme
(petit homme)
pitit coma un reibeneit
(menut, tout petit) 

écouter:

le PEUPLE

lo front popular; populari
( populària au féminin)
lo pòple; lo pueple
la populaça
(la populace)
la goalha
la popularitat
(popularité)
populariso
populos, -a
(adj: populeux)font
lo populisme
lo menut
(les gens de peu)

écouter:

la PEUR

la paur/páur; la paure/la páure
s'esnaurir (avoir peur)
empaurir (faire peur)
la paur negre (la peur panique)
de crenta de; de crenta que (de peur de/que)
paurut,_uda (peureux)
pauruc,-ucha (poltron)
empaurit coma 'na beleta
portar crenta de
(avoir peur de)

écouter:

PEUT-ÊTRE

benleu; per cas; se pòt
benleu ben
(peut-être bien)
qu'es'n azard
benleu, coma benleu pas

écouter:

le PIED

lo pè
l'i a tres pès dins un metre
un pinon; un penon
(petit  pied)
lo pè de buòu
(piedbot)
 de pès;emb pè; a pauta
( à pied)
la peca; lo pecon
(d'un meuble)
la cepa
(d'une plante)
balhar daus pè t'au cuòu
(donner un coup de pied au cul)
mandar per segre
( rugby)
botar defòra
(botter; taper en touche)

écouter:

la PIERRE

la peira
la peiròta
(petite pierre)
lo peiron
(perron)
peiros, -a
(pierreux)

PEIRE (  le prénom)
lo peirier ; lo carrier
(tas de pierres)
la peiriera
(la carrière)
peiros, -a; peiralhos, -a ; clapeiros, -a (pierreux)
lo loba (grosse pierre isolée dans un champ)
la peira fogiera (la pierre foyère)
la peira de caire; d'anglada (la pierre d'angle)
Eu a la malàudia de la peira (qui ne cesse d'acheter des maisons )
foitar la peira a quauqu'un .. (jeter la pierre à quelqu'un)

écouter:

encore:

le PIEU

lo pau
lo puá
(pieu de charette qui s'encastre dans la pauniera)
lo palenc
(pieu de palissade)
paufichar
(planter des pieux)

écouter:

le PIGEON

lo pijon, la pijona; lo colomb, la colomba
lo ramier; la paloma
lo pijon viatjaire
lo pijoneu
la palomiera
(la palombière)
afinar; colhonar; rostir
(duper quelqu'un, pigeonner)

écouter:

le PIN

lo pinhier; lo pin;  lo brandeu
lo pinareu
(jeune pin)
la piniera; la pinatada (la pinède)
la pinha; la pina (la pomme de pin)
lo pinhon (le pignon -amande )
lo pinhier para-sòu (pin parasol)

écouter:

PIQUER

picar (mordre; poindre; démanger; chauffer fort)
lo piquant; l'espina (l'épine)
lo picasson (la démangeaison)
lo picatau (pivert)
se picar (se vexer)
prener la pica (s'offusquer)
la pica; la picada (arme; critique)
à la pica dau jorn (à la pointe du jour)

écouter:

la PLACE

la plaça (du village)
en mòda de; a l'ora de
(à la place de...)
metre a son aisina
(mettre en place)
çai de lai
(de place en place)
sirià se...; de se ..
.(si j'étais à sa place)
se pòt pas endurar; pòt pas se padre;pòt pas estar; s'esfermijar; varrolhar;
a lo cùou ortujat
(le cul dans les orties_il ne tient plus en place)
defòra es pas plen
(il y a de la place ailleurs)

écouter:

la PLAINTE  / la SUPPLIQUE

lo planh (la plainte)
plànher
(plaindre)
planhos, -a
(plaintif)
lo planhum
(la lamentation)
se doler
( d'un mal physique)
far la mementa
(se plaindre en paroles et par la mine)
s'esjaunhar
(se dit d'un chien)
èsser de plànher
(être à plaindre)
se planh emb la gòrja plena
(sans raisons)

écouter:

PLAIRE / PLAISIR

plaire; plaser; agradar
lo plaser
(le plaisir)
m'a plagut
(m'a plut)
si 'us platz
(s'il vous plaît)
plai ?; platz-i ?; plèti ?
(plaît-il ?)
se carrar
(se plaire en un lieu)
la seduccion (seduction)
seduir; enjaular (séduire)
sedusent,-a; enjaulaire,-a (séduisant)
se far plaser (se faire plaisir)

écouter:

la PLANCHE

la pòst
! lo pòste
(la poste)
la releva
(première planche; coueneau)
l' apchador; lo bihon
(à hacher)
lo trenchador
(à découper)
la sela; lo planchon
(à laver)
l' esgrabòta
(à égrener le chanvre)
lo taulon; lo taulier
(pour garder le pain)
 la postalha; lo postam;
(l'ensemble des planches)

écouter:

la PLANTE

la planta
la plantiòla
(petite, brin)
lo plantadis (pépinière)
plantar; picar; quilhar (planter)
lo plantaire; lo plantador (le planteur)
lo quilhon; la quilha; la chavilha; lo plantador (le plantoir)
la sòla (des pieds)

écouter:

PLEURER

purar; plurar; legrimar
purar
 coma 'na font, vedeu (pleurer comme une fontaine, veau)
puraire,-a; 
(pleureur)
lo purar ; lo plor; los plors
(pleurs)

écouter:

PLONGER

cloncar; plonjar
la cloncada ; lo cloncon
(plongeon)
lo plonjon
(oiseaux)
bonhar
(faire tremper)
lo cloncaire ; lo plonjaire ; lo plonjador
(plongeur)
lo solhard ; lo vaisselaire
(plongeur en cuisine)

écouter:
ou encore:

la PLUIE

la plòvia; la plòia; la pluèia; la plueja
plòure; pleure
(pleuvoir)
quò plegia; quò plòu
la plujòta (petite pluie)
una plovina; la plovinha
(la bruine, le crachin)
la gible
(pluie battante)
la giblada
(pluie d'orage)
l'eissurida (courte pluie)
lo temps es aploviat; a l'aiga
(le temps est à la pluie)
l'aiga

écouter:

la PLUME

la pluma
plumar; esplumar
(plumer)
plumassar
(plumer mal une volaille)
lo coston; los costisson
(petite plume naissante)
escobar (perdre ses plumes)
esplumajar (voler dans les plumes)
la plumada (prendre une plumée)
los pitits auseus boten los costissons

écouter:

le POIL

lo piau
los piaus
piaumudar
(changer de poil)
prener de l'árpia ... de la revirada 
(prendre du poil de la bête)
aver 'na coá de vacha dins la man
(avoir un poil dans la main)

écouter:

POINTER

la poncha (la pointe; la cîme)
lo ponchon (l'épi de faîtage)
ponchar ; chapusar (tailler en pointe)
ponchesar (pousser pour une plante)
lo ponchier (le poteau)
ponchusar (tailler en pointe)
ponchut, uda (pointu)
ponchunar (parler pointu)

écouter:

le POISON

una poison
empoisonar ;  embosinar
(empoisonner)
embosar
(moralement)
enverenar
lo veren
( le venin)
verenos,-a ; enverenos,-a ; venimos,-a
(veneneux)
la ciguda ; la roberta ; la cocuda
l'eiressela
(la cigüe)
la granda roberta ; la jaubertassa
la jauberina
(grande cigüe)

écouter:

le POISSON

peisson d'abriau
lo peisson
lo peissilhon
(petit poisson)
la peissonalha; la nadarela
(les poissons)
la peissonariá (la poissonnerie
lo peissonier
peissonos,-a (poissonneux)
la blanchalha (poissons plats: chevesne, ablette, gardon, goujon...)
un peisson solinaud
(sole, plie...)
lo lop blanc
(le poisson d'argent)

écouter:

le POIVRE

lo pebre
pebrar
(poivrer)
pebrat, pebrada
(poivré, grivois)
una nhòrle ben pebrada (un conte salé)

écouter:

la POMME

lo poma
 la pompira; la poma de terra
(de terre)
un pomasson ; un pompiron
(petite )
lo talhon d' Adam
trasvirar
(tomber dans les pommes)
la pompiriera
(où l'on conseve)
lo pomat ; la pomassada
(marc de pomme)

écouter:

la PORTE

la pòrta
lo pòrtau
(le portail)
lo portaneu (petit portail)
lo pòrtisòt (portillon)
la pòrta charretiera (porte cochère)
lo clidon (la petite porte d'entrée)
tirar la pòrta (fermer la porte)
traucar la pòrta (passer la porte)
barrar la freg defòra (quand il fait froid)
comptar los claus de la pòrta (être à la porte)
passar per las maisons (faire du porte à porte)
qu'es pas darrier maison (ce n'est pas la porte à côté)

écouter:

POSER

pausar
pausador
(reposoir)
se plantar; tombar la vesta
(faire la pause)
installar; tombar
("")
clapar
(poser à plat)
pausat, -ada; suausat, -ada
(posé de caractère)
lo pausaire
(poseur ; prétentieux)
l'expausicion
(photo)

écouter:

la POULE

la pola; la jalina
la jalinalha; la polalha; la polassariá
(les galinacées; les poules)
lo jalinier; lo polalhier; lo juchier
(poulailler)
la poleta; la quiquin; la quinquina
(la poule naine)
la coadissa
(la couveuse)
la cloca
(avec des poussins)
la pola escoada
(qui abandonne son nid)
lo policon; lo poleton; lo pitit polet
(le poussin)
'na beleta; 'n empaurit
(une poule mouillée)
quand las polas pissaran
(quand les poules auront des dents)

écouter:

POURPRE

perporpre,-a ; porpau,-ala
rogineu,-ela
porprat, -ada
la porpra

écouter:

POURTANT

pertant; totparier; pasmens; tau que tau; si quò ben; era qui

écouter:

POURVOIR

perveire; pervesionar; pervesir
lo pervesedor
(pourvoyeur)
recórrer
(en justice)
pervesit, -ida; pervut, -uda (pourvu)
mas que; lo tot es (pourvu que)
lo tot es que puescha passar (pourvu qu'il puisse passer)
mas que 'trape pas de mau (pourvu qu'il n'attrappe pas de mal)

écouter:

la PRAIRIE

 la prada; la pradariá
la pradela; la pradeta
lo pradatge
(prairie artificielle)
lo pradadis; la robiera (prairie au bord de l'eau)
la nauva (prairie humide)
apradar (transformer en prairie)
lo prat (le pré)
un pendihant (un pré en pente)
una moliera (très humide)
las vachas son tochadas (les vaches sont au pré)

écouter:

PRÉCAIRE

 precari,-ària
freule
(pour la santé)
una freula santat
'uei lo trabalh es mai precari coma lo santat

écouter:

PRÉJUGER

prejutjar
lo prejutjat
(le préjugé)
jutjar
(juger) 
lo jutge
(le juge)
lo jutjament
pesar fin
(avoir du jugement)
a la devina
; a la pus pres (au jugé)

écouter:

le PRÉSENTATEUR

lo presentador ; l'anonciaire
presentar
( présenter)
'la marca bien
parar
(se présenter en tendant la main)

écouter:

le PRÉSIDENT

lo president
la presidéncia ; la presidença
(la présidence)
lo capolier (du félibrige)
lo majoral
(du félibrige)

écouter:

PRESSÉ (sens de hâte)

preissant, -ada; padent, -a
acochat, -ada
migrar
(être pressé)
migrava de 'ribar (pressé d'arriver)
tainar (presser, tarder de)
quò tainat (ça me presse)

écouter:

la PRÉVENTION

la prevencion
prevenir ;  preverer
la prevesença
(la prévoyance)
avertir
preventiu,iva
(préventif)
se gardar ; se parar (de la maladie)
lo boneton

écouter:

PRIER

prejar; preiar
se far tirar l'esquinta
(se faire prier)
lo prejadiu
(la chaise prie dieu)
la pregiera
(la prière)
lo prior; la prioressa (prieur)
lo priorat
(prieuré)
si'us platz; voletz ben
(je vous en prie; s'il vous plaît)

écouter:

le PRINCE

lo prince
principau,-ala
(principal)
lo principi
(le principe)
la princessa
lo principat ; la principautat
n'e censat  esser prince
minjar a la ren l'i manca

écouter:

le PRINTEMPS

la prima ; lo printemps
primaverau,-ala ; printanenc,-a 
(printanier)
primar
(paître)
lo temps clar

écouter:

le PROFESSEUR

lo professor
lo regent; lo mestre; lo mossur; l'institutor
(l'instituteur)
la regenta; la mestressa; la dama; l'intitutritz
(l'institutrice)
aprener los goiats (enseigner aux enfants)

écouter:

PROMENADE

la permenada
permenar; passejar
(se promener)
pradelar; se brelandinar; s'estorbar (se promener de-ci de-là)
s'estautinar; trincanar (24) (flâner)
lo permenador; lo permenaire; lo permenant; lo pradelaire (le promeneur, qui aime flâner)

écouter:

PROPRE

pròpe,-a
neta,-a
propilhon,-a (
propret)
propresir
(nettoyer)
la propetat; la propretat; la netetat
tener d'eissunh
(essuyé)
pròpi, -ia
(en propre)
pròpe coma un uelh de chat
pròpe coma un cinsòus

écouter:

la PROTECTION

la proteccion ; la garda ; la parada ; l'acialament
se gardar de
se gardar dau freg
parar
se parar d'un dangier
aparar
(19)
acialar
parcir
(abriter)
parcir de la freg
engardar 
Diu vos fròtge!
(Dieu vous protège !)

écouter:

la PUCE

la piuse; la niera; la negra
lo piuson; lo piuseton
(puceron)
binar sas piusas
(chercher ses puces)
lo chat bina sas piusas
s'esnegrar
(s' ôter les puces)
secodre la borra a quauqu'un
(secuer les puces)

écouter:

 

Q/R

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


la QUENOUILLE
 
lo conuelh; lo conolh; la conuelha; la conolha
la coá de rainard
(quenouille des roseaux)
quò vira en borrilh de favas
(ça tombe en quenouille)
lo liech a conuelhiera
(le lit à quenouille)

 écouter:

QUITTER
 
laissar; quitar

i'ai sobrat (j'en ai laissé)
marcha ! (laisse faire)
lo laissar-'nar; lo vai coma podras (laisser-aller) 
se'nar de coma quauqu'un; me'n vau de coma vos (quitter quelqu'un; je m'en vais de chez vous)
tirar (vêtement)
quite,-a (quitte)

 écouter:

RABÂCHER
 
rotinar; rebusar; remenar
la rotina
(routine)
rotinier,-a
(routinier; radoteur)
rotinar ; rabaschar ; refójar ;  rebusar;
(rabacher)
eu refòja
(il rabâche)
rangassar (se plaindre ; ronchonner)
rotinier,-a ; rabaschaire,-a (radoteur)
desvirotar , rapapiar , repapiar
(radoter)

 écouter:

la RACINE

la raiç; la raïç
raijar; racinar
s'enraiçar; s'enracinar :
(prendre racine)
raijaiar; raijalar; regajar
(faire des rejets)
raijonar
(pousser des rejetons)
lo racicon
(petite racine)
raijon; raijau; raijum (rejet de souche)
nos vam pas (l'i) lo gromar 'quí
(on va pas rester là)

 écouter:

la RACLÉE

la rosta
l'estrelhada
la desplejada
la pestelada
la sarclada
la cirada
la plumada
la desjablada
l'estrifolhada
l'estorrissada
la ramonada
la paumada
etc...

 écouter:

RACCOURCIR / GUILLOTINER

la guilhotina

guilhotinar; escorcir (guillotiner)
l'escorciera; la viá d'escorciera; la traversa
(le raccourci)

 écouter:

le RAMEAU / le TUTEUR

la rama (tuteur)
lo ram
(scion)
la bròcha; la brancha; lo brechon
(la branche)
la rama
la ramada
(la feuillée)
la branchalha
(les branches)
marnar; se marnar
(laisser pousser les branches maîtresses)
quel aubre, fau lo laissar marnar

 écouter:

RANGER

sarrar ; renjar (ranger, enfermer)
se sarrar
(se priver de nourriture, de dépenses ..)
sarrar la vaissela
(ranger la vaisselle)

 écouter:

le RÂTEAU

lo rasteu ; lo rastel
rastelar ; rastlar
la rastelada
la rastela
(en bois)
lo redable
(râteau  sans dents)
lo rasteu fenador ; lo solelh

 écouter:

la RÉCOMPENSE

la paiada ; la recompensa
recompensar ; regraciar
 lo prèmi
(récompense)
lo pretz
(coût)

 écouter:

RÉGARDER

visar; avisar
agachar; gaitar; espiar 
lo visar; la visada; l'avisada; l'agachada; l'agache
(le regard)
faciar quauqu'un (regarder en face)
visar entre los dos uelhs (regarder fixement)
malveire; mauvisar (de travers)
se visar de biais (se regarder de travers)

 écouter:

la RENTRÉE

la rentrada
la reibertura
(réouverture d'une session)
lo començament (le début d'un cours)
la dubertura(l'ouverture)
lo retorn; la revirada
(retour de quelqu'un)
rentrar; redre (rentrer)
tornar
(revenir)
sarrar ; engranjar (la récolte)
farcir
(un obstacle)
lo camion nos farciriá
 

 écouter:

RÉPARER

reparar ; adobar ; 'dobar
l' adobaire
(rebouteux)
l'adobament
'dobaire,-a ; repaire, -a
ben far ; se disnar 

 écouter:

REPASSER

alissar; 'lissar
la repassaritz
(la repasseuse)
tornar passar (retourner)

 écouter:

la RÉSINE

la resina; la rosina; la perasina
la perusina
(poix-résine)
la gema; lo miau
(le miel); la peja
pejós,-osa
(collant)

 écouter:

RÉSISTANCE / RÉSISTER
la resisténcia

resistar ; tener lo còp (résister)
luchar; durar; tener
resistar sens plejar 
(résister pied à pied)

 écouter:

lo RESPECT / RESPECTER

lo respiech ; lo respect
respectuos, -a
(respectueux)
respiechar ; respectar
se far pervaler
(se faire respecter)
en parlar per respect
(sauf votre respect)
las paraulas puden pas
(les paroles ne puent pas)

 écouter:

RESSEMBLER

ressemblar
semblar
(transitif)
sembla son pair
(ressembler à son père)
sembla drech son pair
 tirar de son pair
se semblar coma la 'jaça e lo cocut
(ne se ressemblent pas du tout)

 écouter:

le RESTAURANT

lo restaurant
lo restaurator, lo restaurador, restauraire
l'ostalier,-a; l' ostalarier, -a
renovar, adobar, reviscolar, revivar/revifar (renover)
la reviscolada (la renaissance)
bien far ,se dinar ( se restaurer)
sei a tren de bien far 

écouter:

RESTAURER / RÉPARER

restaurar; adobar; reparar
l'adobaire,-a ; lo metge
(rebouteux réparateur)
l'adobament
(la réparation)
bien far; se disnar
(se restaurer) 

écouter:

le RETOUR / REVENIR / RE

tornar
(revenir)
la tòrna
(le fantôme)
lo retorn
(le retour)
la revirada
(de quelqu'un)
tornar dire
(redire)
tornar trabalhar
(reprendre le travail)
tornar trobar
(se retrouver)

écouter:

la RETRAITE

la retirada (action)
la retraita
(pension)
minjar sa retraita
(jouir de sa retraite)
la retirança
(asile, refuge)

écouter:

RÉUSSIR

la reüssida ; la russida
reüssir; russir; 'ribar
eu a 'ribat a...
(il a réussit à...)
aver bona man
(au jardin)
quò marcha
quò s'a mancat
quò me vai pas; quò m' agis pas
(nourriture, médicaments)
se'n tirarà; se'n surtirà
(il réussira)
'cò es pas son reibe/raibe
rencontrós,-a
(celui/celle qui a réussit facilement)
tot li ven coma la pasta dins la mag (tout lui réussit)

écouter:
écouter encore:

le RÊVE

lo somnhe; lo raibe
(songe)
raibassar
(rêvasser)
sompar
(l'air absent)
soschar; carcular
(méditer)
soschaire, -a
(songeur)
somnhar
(songer)

écouter:

le RÉVEILLON

lo revelhon
la revelhona
lo velholet
revelhonar
mieg-nuechar

écouter:

REVENIR

tornar 
la tòrna
(le revenant)
lo retorn (le retour)
tornar dire (redire)
tornar trabalhar (retourner travailler)

écouter:

la RIVE

la riba; la rebiera; la robiera (rive; bordure; berge)
lo ribatge
(le rivage)
ribairòu, -òla
(riverain)
delai l'aiga
(sur la rive d'en face)

écouter:

le ROI

lo rei; la reina

los Reis (la fête des Rois)
lo reiaume
(royaume)
lo reibeneit; rebeinit; reibelet 
(le roitelet-oiseau)

écouter:

la RONCE

la rumec; la romec; lo romier
la rombre
(87)
l'ase
( l' âge; la ronce bleuâtre)
esromdrenar
(couper des ronces)
esromdrenar; s' enrumejar
(s'écorcher, se prendre dans les ronces)

écouter:

RONCHONNER

rangassar (travailler dur; se plaindre; bougonner)
ranganhos, -a ranos, -a; ronhat, -a (grincheux)
romelar; ronhar; petonar (ronchonner)
ranar; raunar; romar
(grommeler)
rangassar
(réprimander)
la rangassada; la rangaunhada
(réprimande)

écouter:

ROSE

ròse,-a ; rosat,-ada
rogilhon,-a ; rosilhon,-a
la ròsa
la ròsa de nadau
rosenc
lo vin rosat

écouter:

ROUGE

rose, roja; roia
rogesir; rosir; rojairolar
(rougir)
ròse,-a; rosat,-ada; rogilhon,-a
(rose)
rogineu,-ela; porpre,-a
(pourpre)
roginhar
(rougeoyer)
roginos,-a; rogineu,-ela
(rougeoyant)
rojaud,-a; vinos,-a
(rougeaud)
roge coma 'na cresta de dindaud / jau
rose coma un cardinau

écouter:

la ROUTE

la rota; la viá
lo chamin
(le chemin)
l'estrada
(la route)
perdre lo chamin, lo fiau
(perdre le chemin, le fil)
s'enchaminar
(prendre la route)
enrejar; endralhar
(mettre en route un travail)
l'estradier; lo rotier
(le routier)
lo malhum d'estrada
(le réseau routier)
siatz prudent,-a
(soyez prudent-e)

écouter:



 presque la même définition

la RUE / la VOIE / le PASSAGE

la charriera
la viá
(la voie)
lo passatge; la viòta
(passage)
un chamin charretau
(voie charretière)
lo charrieron; la charriereta
(ruelle)
la vanela
(venelle)

écouter:

le RUGBY

lo rugbí
la melada; la boirada
(mêlée)
una surtida de boirada
(sortie de mêlée)
la meslada virada (la mêlée tournée)
la tucha
(touche)
botar defòra; tustar en tocha
(taper en touche)
la pauma ovale
(le ballon de rugby)
lo tombat
(le drop)

écouter:

RUGUEUX

rufe,-a
la rufor
(rugosité)
riufe,-a ; reufe,-a; rèufie,ia

una linga de vedeu e rufor
las mans reufias
(mains rudes)
una peira cronhosa ; mauplaniera

écouter:


S

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


le SABOT

l'esclòp; lo sòc; lo suòc
la sòca
(socque; galoche avec dessus en cuir)
lo bolaud
(gros sabot de bois)
lo suchon
(petit sabot)
las sòcas
(d'une bête)
la còrna
( des équidés)
a pas sos dos pès dins la mesma sòca
(il n'a pas les deux pieds dans le même sabot)

 (écouter:

le SAC

la pòcha
(sac en plastique ou en papier...)

lo pochon (le petit sac à main)
la contrapòcha
(la poche intérieure)
la gatiera
(la poche coupée sur le côté)
se farrar la pòcha
(se remplir les poches)
una femna empochada
(une femme enceinte)
a uflada de l'embonih
(elle est tombée enceinte)

 (écouter:

SAINT / SAIN

sent,-a; sant,-a
(saint)
san,-a ; sanitós,-a ; sancier,-a
(sain)
la Tots-Sents; lo jorn daus mòrts
mau-santós,-a ; mau-san,-a ; mau-sancier,-a
(malsain)
sancier,-a
(temps)
sanitós; santós
(sain moralement )
sauvat e segur
(sain et sauf)

écouter:

la SAISON

lo sason 

fòra sason; pas de sason;  (hors saison)
la sason empreissada
(la pleine saison- du pressage des raisins)
sasonier,-a
(saisonnier)

écouter:

SALÉ

sucrat,-ada
(sucré)
salat,-ada
(salé)
la sau
(le sel)
gaurat,-ada
(trop salé)
suau salat,-ada
(peu salé)
lo pitit salat
(le petit salé)
ai trobat que quò picava
(j'ai trouvé la facture un peu salée)

de la sau gròs cul (du gros sel)
un grun de sau
(un grain de sel)
lo salador
(la boite à sel)
lo salinier
(le marchant de sel)

écouter:

le SANG

lo sang
sagnos,-asannhos,-a
(sanglant)
sanguinos,-a
(sanguin)
espandre son sang
(verser son sang)
minjar sos fetges; se far dau meschant sang
raça raceja
(bon sang ne peut mentir)
la teta-sang
(sangsue)
sang-begut,uda
(exsangue)

 (écouter:

SANS

sens
lo sense
(justification)
de segur
(sans faute)
sens faiçon
(sans façon)
de longo
(sans cesse)
sens dobte
(sans doute)
sens còr; còr sec
(sans coeur)

 (écouter:

la SANTÉ

la santat
santós,-a ; sanitós-a
(en bonne santé)
la portada
( le fait de bien se porter)
damandar la portada a quauqu'un
a la santat ! a la vostra ; a la tua
aver bona pica
(être en bonne santé)
es tornat dins son èsser
(il a recupéré)
chaitiu,-iva
(de santé fragile)
qu'es un veire cassat
(petite santé)
eu es fier
(être en bonne santé)
raca
(maladif)
la mena
(mauvais état physique)

écouter:



ou encore:

SAUVAGE

sauvatge,tja; fer, -a; feruche,-a; ferutge-a
auselier,-a
una chena auseliera
(une chienne qui fuit quand on l'approche)
la sauvatgina; la sauvatginariá
(sauvagine)
lo sauvatget
(sauvageon)
s'assauvatgir; s'alobatir
( devenir sauvage)
lo chat  s'e alobatit

écouter:

SAVOIR

 saber ; saubre ; sauber ; sapcher
lo saber; la sabença
(le savoir)
sabentós, sabent,-a
(savant)
sabe ; sabi ; sai
(je sais)
saubriatz ?
(sait-on jamais)
de saubre
(bon à savoir)
saber lo pestre dins l'archa
(être au parfum)
quò se vai escandelar pertot
(ça va se savoir partout)
que lo sabe iu !
(qu'est-ce que j'en sais moi)

écouter:

les SEMAILLES

las semenalhas; las semnaldas
l'emblavadis
(action de semer)
la bladason
(du blé; et saison)
la semnason
(saison)
lo semen; la semença
(la semence)
semnar; semenar
(semer)
la semenada
(le champ semé)

écouter:

SEMBER / RESSEMBLER

semblar; somblar
(transitif)
semblava son pair; tira de son pair
sembla drech son pair
(il ressemble tout à fait à son père)
se semblar coma la 'jaça e lo cocut
(ne se ressemblent pas; se ressembler comme la pie et le coucou)


écouter:

le SENIOR

 senhor
Senhor
(Seigneur)
senhorejar
(dominer; régner)
l'ancian; lo davancier; lo reire; l'ancestre 
(l'ancêtre)
mossur; monsur
(monsieur)

écouter:

le SERVICE

lo servici
lo servici militar
metre a 'brant
(mettre en service)
lo serviciau
(le personnel; les domestiques)
aisinar
(rendre service)
serv-te !
(sers-toi)
far valer
(savoir s'en servir, faire bon usage)
lo servent; lo sirvent; lo servidor
(le serviteur; le serveur)
bon,-a de servici
(serviable)
es bon de servici, quel òme!

écouter:

le SILENCE

lo silenci; lo suau
silencios, -a
(silencieux, sans bruits)
silenciador 
(qui ne dit rien)
una minuta de suau
(une minute de )
far suau
(faire silence)
virar de costat
(passer sous silence)
l'amudida
(le muet)

écouter:

SITÔT

tanleu ; tantleu
tanleu d' entrat ; entot d' entrant
(sitôt rentré)
tanleu que ; d'abord que ;  tant que tant 
(aussitôt que...)
còp-sec que 
(tout de suite)
pas ben dich qu'es decidat
(Sitôt dit sitôt décidé)

écouter:

 SOIGNER

 la picairitz
(l'infirmière)
sonhar ; sunhar; manolhar
 maniar
(s'occuper de)
lechar
(travailler soigneusement)
lo soenh
(les soins)
ponhar; prener garda
(prendre soin)
lo sonhaire, -a
(soigneur)

écouter:

la SOIRÉE

 la serrada; la sernad; la serenada; la vesprada
(la soirée)
aprés sopar; a la veilhada
(en fin de soirée)
lo ser; de ser
(le soir)
einuech; anuech;aneuch; anuech de ser
(ce soir)
arser; ier de ser
(hier au soir)
deman a ser
(demain soir)

écouter:

le SOLEIL

lo solelh; lo solèu
la solelhada
(le bain de soleil)
solelhos, -a; solelhat, -ada
(ensoleillé)
solelhar; raiar
(faire soleil)
a la bela levada
(au soleil levant)
lo solelh pica
(le soleil est ardent)
lo solelh es au pus naut
(est au zenith)
la solelhada ; l'insolacion
(le coup de soleil)
lo solelh es blanc
(signe de temps froid)

écouter:

la SOLIDARITÉ

la solidaritat
l'adjuda
ajudar
 (aider)
balhar la man ; prestar la man; segondar
far un diumenc a quauqu'un

écouter:

SOLITAIRE

solitari,-ària
la soletat; la solesa; la solor; lo solum
(solitude)
tot sol

écouter:

SOMBRE

brun, -a; bruneu, ela ; sorne, -a
escur, -a ;
la sorniera ; la sornor
( l'obscurité)
lo brun ; la bruna ; l' escur
( l'obscurité)
brunesir ; embrumesir ; assornir
(obscurcir)
quò monta brun
(le temps s'obscurcit)

écouter:

le SON

lo son
lo bren
(céréales)
la brenada
(la ration de son)
quò chanta
(ça a un son clair)

écouter:

la SONNAILLE

l'eschinla
eschinlar
(sonnailler; faire tinter; sonner; siffler aux oreilles)
l'eschinleta; l'eschinleton; l'eschinlon
(sonnette)
eschinletar
(tintinabuler)
l'eschinlaire
(le crieur public)
dindar
(sonner)
las seis horas dinden
lo sonaire; lo campaneiaire
(sonneur)
estordir
(assomer)

écouter:

la SORCELLERIE

la surcilhetat
(la sorcellerie)
lo fachilier,-a
(sorcier)
fachilhier,a; enviblaire, -a
(adj magique)
lo fachilhieratge; la sorcelaria;  la sorti-lharià
lo surcier
(le sorcier)
l'ensorcilhadge
(le sortilège)
sortier, -a 
(adj sorcier)
la surceletat
(l'acte de sorcellerie)

écouter:

le SORCIER

lo fachilier,-a
lo fachilhieratge; la sorti-lharià
lo surcier
l'ensorcilhadge
(le sortilège)
enfachilhat
(ensorceler)
enfachilhaire,-a
(ensorceleur)
lo metge
(medecin)

écouter:

le SORT

lo sòrt; la sòrt
lo sòrt
(le tirage au sort)
lo sortilegi
(le sortilège)
la getacion
(le sort jeté)
lo surcelatge; la maleira; la malurnança
(le mauvais sort)
tirar un sòrt; enviblar
(jeter un sort)
coquin de sòrt 

écouter:

SOUFFLER

bufar
bufador
(le soufflet de cheminée)
lo bufar; la bufada
(le souffle)
la bufada
(remontrance)
lo bufe; bufada; l'alen
( souffle; respiration; souffle du vent)
la bufarela
(petit souffle)
marmusar
(en classe)
balhar lo mot
(au théatre)

écouter:

SOUFFRIR

 patir; sufrir
lo patiment
(la souffrance)
un patiraud
(soufre-douleur)
doler; dòure
(souffrir de)
quò me dol
(je souffre)
dolent,-a; sufrent,-a
(souffrant)
en espera; en atenta
(colis ...)
far degreu
(faire souffrir moralement)

écouter:

le SOUPÇON
 
la  maupensada
lo dobte; ai un dobte
(le doute; j'ai un doute)
la dobtança; la maudobtança; la maupensada ;
la sospechansa; lo supçon
(le doute; le soupçon)
maupensos,-a
(soupçonneux; méfiant)
maupensar quauqu'un ; mesflar
(se méfier de quelqu'un)
un breson de sal
(un soupçon de sel, de sucre...)

écouter:

SOUTERRAIN
 
josterranh,-a ; josterren,-a
un colidor josterranh; corredor josterranh
(passage souterrain)
cavar un josterranh
(creuser un souterrain)

écouter:

le SOUTIEN

 lo sosten
jostener; sostener
(soutenir)
lo sojorn
(l' appui)
lo putassier; lo josteneire
(le souteneur)
lo sosten; sostentetins; lo pòrtatetons
(soutien-gorge)

écouter:

se SOUVENIR

lo suvenir ; lo sovenir; la remembrança; lo recòrd
(le souvenir)
se sovenir; se suvenir; se recordar; s'arrecordar
(se souvenir)
se trassovenir
( se souvenir très bien de )
trassoven-te !

écouter:

le STADE

l'estadi
(de sport)
lo niveu
(le niveau)

écouter:

la SUITE

la sega; la seguda
la seguela
(cortège)
segre
(suivre)
seguent, -a
(suivant)
seguable
(que l'on peut suivre)
la seguela
(escorte)
de sega; de fila
(d'affilée; de suite)
sens sega; desligonat;, -ada
(sans suite)
a la sega; a talh; d'a talh
(à la suite)
'la esgrenet sos goiats
(Elle a eu ses petits coup sur coup)

écouter:

la SUPERSTITION

supersticion ; l' eimatgéias
embosinar; portar bisesta
(porter malheur)
la mesjauvença ; lo bosin (la poisse , la guigne)
verenos, -a  (maléfique)
èsser mesjauvent,-a (avoir de la malchance)
jorn d'astre
èsser jauvent, -a; de bona estrena  (poter bonheur)
jauvent,-a ; rencontros,-a
la jauvença (l'amabilité, le don, le pouvoir)
lo jauvent
(qui porte bonheur)
lo mesjauvent
(qui porte malheur)
aver los quatre pès blancs
(avoir de la chance)
trobar la pola negra

écouter:

le SYMPTOME

l'esvicoada
(alerte)
s'esvicoar (gambader; gesticuler; s'évader; remuer la queue pour chasser les mouches)
l'alerta
gara !
(attention)
ai suvent 'na pita esviscoada (symptomes)

écouter:

 

T

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


le TABAC

lo tabat
lo tabat a sinar ; lo petun
(à priser)
lo tabat gròs cul
(tabac gris)
tabolar
(passer à tabac)
lo pipadís ; la tabagie
(la tabagie)

écouter:

la TABLE

la taula
la taulada
(la tablée)
la tauleta
(la table de nuit)
le taulon
(l'étagère; la planche à pain)
le taulier
(l'établi; la planche à pain)
s'ataular
(se mettre à table)
se destaular
(se lever de table)
a la sopa
(à table)
l'ensenhador
(la table des matières)

écouter:

le TALENT

lo talent
l'engenh
(l'ingénieux)
engenhós,-a; talentós,-a
engenhau,-ala
(génial)
es capable
(il a du talent)
a de las capacitats
la fam; la fame; lo talent
(avoir faim)
voir faim

écouter:

et encore

TAILLER

talhar
chapusar; esbrauduchar; eschambar
(grossièrement)
eschambar sa barba
cairar
(une pierre)
esrabiar
(un arbre; pour mettre propre)
esbarbar
(des tiges trop longues)
lo peirador; lo talhador
(le tailleur de pierres)
lo talhon; la talha
(taille)
lo sastre
( le tailleur couturier)

écouter:

le TAILLEUR

lo sartre (tailleur de vêtements)
lo talhaire; lo peirador; lo talhador (tailleur de pierres)

cairar (tailler une pierre)

écouter:

TARDER

tardar ; tarzar
èsser tardier,-a
(être en retard)
tardiu,iva ; tardivós,-a (tardif)
lo tardier,-a ; retardatari, -ària
la tardança ; lo retard
amusar
vese que vos amuse

écouter:

le TAS (mettre en )

lo modelon; lo modolon; lo modol
se modelonar
(se blottir; pelotonner)
un modelon de letras
lo pilòt
lo tapon
(petit tas )
lo chairon; lo peirier
(de pierres)
una barja de meissonjas
(de mensonges)
taponar; modelonar (mettre en tas)
fonsar dedins (foncer dans le tas)

  écouter:

le TATOUAGE / AIGUILLE

tatoatge
tatoar
(tatouer)
l'agulha  
(l'aiguille)
lo  'gulhon
(aiguillon; dard)
l'agulha sarcidoira
(à ravauder)
la bròcha ; la brucha
(à tricoter)
las picas  ; las pualhas ; l'espinas
(des conifères)

écouter:

la TERRE

la terra (élément)
lo país
(qui s'exploite)
dau bon país
(de la bonne terre)
la sòla; lo terrier 
(le sol)
la solina
(la terre de surface)
la blada
(la terre à blé)
la sòla ferma; la terra solida
(la terre ferme)
lo terradis
(la terre battue)
se foetar per terra
(tomber à terre)
terrenau,-ala
(autochtone)

écouter:

le TILLEUL

lo telhòu
lo telhaud ; lo tilhet ; lo telhet
lo tilheur;
lo tilheulh (la tisane)

écouter:

TINTER

tindar; tintar; tintonar; tintinejar; dindar
drinletar
(en s'entrechoquant)
sonar
(sonner; appeller)
lo tindar; lo tindinament; la tintonada; lo tintinadis 
(le tintement)
mon aurelhas ne'n sabaten denguera (mes oreilles en tintent encore)

écouter:

TISSER / le TISSERAND

tèisser; tieisser; tieissar
lo teissier, la teissiera; lo teissandier, la teissandiera
(tisserand)
lo teissut; lo teissum
(tissu)
lo teissatge; lo tèisser
(tissage)

écouter:

le TITRE

lo titol
en qualitat de
(à titre de)
de juste; de drech en rason
(à juste titre)
titrar; titolar
(titrer)
lo degrat
(d'alcool)
pervesit d'un titol
(noble)

écouter:

la TOILE d'ARAIGNÉE

la 'rantelle; la 'rantiala; l'arantiala la tela; tiala de 'ranhada; la 'ranhada; l'aranhadis; l'esranhadis
se 'rantelar; s'esrantialar
(se couvrir de toile d'araignées)
arantelos,-a
(couvert de toiles d'araignées)
esrantelar; desrantelar
(ôter les toiles ..)

écouter:

TOMBER

cheire; tombar; chaser
la pluèia chai sus la teulada
(la pluie tombe sur le toit)
tombar
son mochador (tomber son mouchoir)
far chutar (moralement)
bantar (de sommeil)
ne' n bantava  (il en tombait de sommeil)
fotre en plan (laisser tomber)
quò vai plòure (ça va tomber _les coups)

écouter:

le TONNEAU

lo toneu; lo barriu
la barrica; la demiá; la mieja
lo barlet; lo barricon; lo barricoton
(tonnelet)
lo tind
(support à barriques)
lo barricaire
(le tonnelier)
far lo vira-brandeu
(en voiture)

écouter:

Le TOUR

lo torn
lo viron
(parcours)
la virada ; la permenada
(promenade)
far un bon lanç
(bon tour)
'na chenada
(un tour de chien)
eu ne'n a dins son berret
(il a plus d'un tour dans son sac)
torniar
(façonné au tour; frotter en rond)
jugar quauqu'un (jouer un tour à quelqu'un)
nos a jugats
(il nous a fait un sale tour)

écouter:

TOURNER/ VIRER

virar
vironejar; vironar
(tournoyer)
lo virolet
(le tourniquet)
lo viroleta
(la pirouette)
la virada
(la tournée)
las virajassons; lo vironhat
(tournis)
viradis, -issa (tournant)
lo viradis; lo viratge
(le virage)
lo virador
(le treuil)
mauvirar; virar en burre de cabra
(mal tourner)

écouter:

la TOUSSAINT

la Tots-sents

écouter:

le TRAIN

lo tren; lo trin
lo fret
(marchandise)
lo destrenh
(de maison)
far farint-farau
(mener grand train)
enrejar; enrotar; entrepréner
(mettre en train , entreprendre)
èsser a ...
(être en train de...)

écouter:

TRADUIRE

revirar; traduir (traduire; répliquer)
la revirada; la traduccion
(la répartie; la traduction)
lo reviron; lo recorson
(refrain)
se revirar
(se rebiffer, retorquer)
revirant (rétif)
desvirar (renverser)

écouter:

TRAITER

lo tractat (le traité)
tractar (tirer , diriger)
lo tractaire; l'aprestaire
(le traiteur qui signe; qui prépare)
tractar
(agonir d'injures)
sulfatar
(des arbres, sulfater)
podrar
(traiter avec une poudre)

écouter:

le TRAVAIL

lo trabalh; lo trabelh (le travail)
l' òbra
(des champs, l'oeuvre)
avem obrat
(nous avons oeuvré)
ligossar; rangassar
(travailler dur)
'na ligòssa ; 'na rangassa
(un travail pénible)
viure de sa pena
(vivre de son travail)
lo trabalhador, la trabalhairitz
(le travailleur)
lo labour; laborar
(le travail des champs)
enançar; avacar
(travailler vite)
la chabraca; una varròlha
(qui travaille mal, sans soin)

écouter:

le TREMBLE

lo tremol; lo trimol; lo tremolaud
lo trimolant; lo tremblant
tremolant,-a ; tremolent,-a
(tremblant)
tremolar; tremolhar; trimolar
(trembler)
lo tremoladis; la tremolada
(tremblement)
 aver la tremòla
(avoir la tremblotte)
lo terra-movement ;
lo terra-tremoladis; lo terra-tremol

écouter:

et le tremblement de terre:

le TREPAS 

la mòrt; lo trespàs; lo traspassament
lo maupàs
la monarda;  la vielha
 la camusa; la camarda

l'esdentada
passar (mourir)
trespassar; defuntar
passar la frontiera

écouter:

le TRICOT 

lo tricòt (vêtement)
brotchatge; lo bruchadis
(action de tricoter)
brochar; 'la breucha
bruchar 'na chauça
(une chaussette)
breuchar
(bacler quelquechose; tricoter)
desfolar
(défaire un tricot)

écouter:

le TROUPEAU

la tropelada
(la troupe)
en tropelada (en groupe, en procession)
tropelar (grouper)
lo tropeu (le troupeau)
lo cabanaud
(de porcs, de bétail)
lo tropier
(le  troupier)
un raisse de bestiau
(un troupeau de bestiaux)

écouter:

la TRUFFE

la trufa; la trufa negre
(la trufa
en Bas Limousin c'est la pomme de terre)
trufar
(se moquer)

écouter:

le TUNNEL

lo tunel ; lo tuneu ; lo pertús
josterranh, -a ; sosterranh,-a

écouter:



U/ V

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 


le VACARME

lo talabast; lo tarabast; lo tambust;
talabastar
(faire du bruit)
 lo masant; lo baruteladis; la barrabanda
la chaça volanta
(grand bruit, de tonnerre)
lo sabat
(le vacarme)
sabatar
(faire du vacarme)
a grand tren
(à grand fracas)

écouter:

la VALLÉE / le VALLON

la vau; la valade; la comba; la combada; la vanela; la valena

lo valon; lo combau; lo combalon; la combada; la concha; lo vanel; la vanela (vallon)

écouter:

VALOIR

valer
la valor
(la valeur)
valeiros, -a
(qui a de la valeur)
valoros, -a ; valhent, -a: valentos, -a
(valeureux)
qu'es de la pruna de chen
(ça ne vaut rien)
frau que brau
(vaille que vaille)
vale pas un cuer de suòc
(je ne suis pas robuste)
poden se balhar la man
(ils ne valent pas plus cher l'un que l'autre)

écouter:

la VANNERIE

la vimelariá; la panatariá; la palhassariá
lo vime
(l'osier)
vimelar (garnir d'osier; tresser l'osier)
la palha (la paille)
lo balaire; lo panieraire; lo palentaire; lo palhassaire (le vannier)
lo palhassier (meule de paille)
lo palhon (corbeille en osier)
la palissa (récipient de paille tressée; corbeille plate)
lo palisson (paneton; corbeille ronde pour faire lever)
la palhòla (chapeau de paille)

écouter:

la VENDANGE

la vendenha
lo vendenhaire; lo vendenhador
(vendangeur)
lo vendenhon; lo siron
( aoûtat)

écouter:

le VENT

lo vent
ventar; bufar ; ventojar
la ventada; la bufada
(coup de vent)
la bufada (l' haleine; la remontrance)
lo vent folit; folhós (tournant)
ventós,-a
(venteux)
lo ventolin
(petit vent)
lo vesible
(grand vent)
lo vent dau miegjorn (vent du sud)
lo vent de denaut; negre (vent du nord)
l'autan
(vent du sud-est)
lo plueviau
(vent d' ouest)
un vent a copar la barba dau lop
aver coneissença de ...
(avoir vent de...)

écouter:


ou encore:
écouter:

VERDIR

verdir; verdesir; verdejar
verdaud,-a; verdinhaud,-a; verdard,-a
(verdâtre)
verdolent
(verdoyant)
lo verdau
(le verdier mâle, la verdauja)
lo verdier; lo vargier
(verger)
la verdela; la vinhela
(l'oseille)

écouter:

la VERMINE

la vermina
lo vermenatge
(vers, chenilles)
la barbotina
(insectes)
la misèria
(la misère, la canaille)
cussonat,-ada
(véreux)
lo cusson (ver)

écouter:

VERT

verd,-a
una fuelha verda
verdaud,-a
(verdâtre; glauque)
lo verdau (le verdier mâle); la verdauja (femelle)
lo vergier; lo verdier
(le verger)
verdesir
(verdir)
verdolent,-a
(verdoyant)
verdinhaud,-a
(verdâtre, apre)
la verdor (la verdeur)
la verdura ; la verdor (verdure)
galhard, -a; verdinhaud, -a (vigoureux)

écouter:

ou encore:

la VIE

la vita; la vida
per la vita
(à vie)
per son vivent
(pour toute la vie)
la vita vivanta
(la vie durant)
dempuei que me coneisse
(de ma vie)
far les quatre vitas
(faire la vie)
far la vita
(avoir une vie déréglée)
trobar pas de mau
(avoir la vie facile)
es lapin
(il est plein de vie)

 écouter:

VIEUX

vielh,-a;  vieulha
lo vielhum; la vielhessa
(la vieillesse, sénilité)
vielhanchon (vieillot)
lo vielh; lo pairin (le vieillard)
vielhir; venir vielh; se far vielh (vieillir)
fai meschant venir vielh (c'est triste de vieillir)

 écouter:

VIF

viu, viva
druc, druja; esberbit, -ida
(éveillé)
una musica esbita
(une musique vive)
prim, -a
( vent; esprit)
lo vent es prim
amoros
(le feu)
lo fuòc es amororos
viu coma la poldra
qu'es un plen sac de sautareus
(enfant vif)

 écouter:

la VIGNE

la vinha
lo vinhairon 
(le vigneron)
lo vinatier (le marchand)
faire chabrot: far chabròu; far chabròt

lo vinatge
(faire un marché autour d'un verre)
la tisana de bois tòrt
(le vin)

écouter:

le VILLAGE

lo villatge; lo vialatge;
la vila; la ciutat
(ville)
vilaud, -a
(de la ville)
vilatjaud, -a 
(villageois)
la vilòta
(petite ville)
lo maine (le hameau)
la metropòli (la métropole)

écouter:

le VIN

lo vin, lo tisana, lo jus de bois tòrt
lo vinhau
(vignoble)
lo vinhal
lo  vinhòta
lo vinatier
(le marchand)
vinat ,-ada (qui a une tache de vin)
vinós,-a
(rougeot)
queu vin es nervós
lo vinatge ( pour conclure un marché, pot de vin)
faire chabrot: far chabròu; chabran ; chabrau
la trempina
(vin chaud sucré)

écouter:

VINTAGE

autre temps
(jadis)

autres còps

écouter:

le VISAGE

la chais;  la chara; la cara
 la fàcia; la figura; la mina
lo mòrre
(museau; gueule)

écouter:

VISITER

lo visitador ; lo vesitaire ; lo visitaire 
la visita

vesitar ; visitar
far la veguda
' nar tetar
(aux parents)
las revudas
(pour évaluer la fortune du futur)

écouter:

VITE

mai regde mai naut mai fort (plus vite, plus haut, plus fort)
regde
quò vai regde; cochosament  
(ça va vite)
cochos, -a
(empressé)
la vitessa
(la vitesse)
la marcha
(la boite de vitesse)
engulhar la prumiera
(passer la première)

écouter:

VIVRE

viure; eu visquet;
viu, viva; en vita; vivent,-a
(vivant)
vivandier,-a
(bon vivant)
la vita;
la vida (la vie)
far las quatre vitas
(faire la vie)
es lapin
(il est plein de vie)
los viures; la vitoira
(les vivres)
avivar; vivifiar (vivifier)
avivareu,ela (vivifiant)
vivotar; vivotjar (vivoter)
son ensemble (ils vivent ensemble, ils sont ensemble)
fai venir sa vita (il a de quoi vivre)
visqueren (ils vécurent)

écouter:

VOIR

veire; (visar : regarder)
fau visar veire
(il faut voir)
trasveire
(voir à travers)
lo far venir chabra
(en faire voir à quelqu'un)
vas me far mal avisar
(tu vas me faire mal voir)
sei un pauc chata bòrlha
(je n'y vois pas très clair)
l'i vese pas la mitat de ma miséra
(je n'y vois presque rien)
ai vist petar lo lop
(j'en ai vu d'autres)
a pas vist petar lo lop sur la peira 
(il n'a jamais rien vu)
mesma
(voire)

écouter:

la VOITURE

la veitura ; l' auto
veiturar
(transporter en voiture)
lo dorifòre ( style de course)
una veitura civila
(voiture particulière)
la charreta

écouter:

VOLER / DÉPOUILLER

panar; pialar
un panaire
raubar
(dérober)
lo raubaire, la raubairitz
(voleur)
lo raubasis ; la raubariá
(larcin)
lo raubadis; lo raubatòri (le rapt)

écouter:

VOLER

volar
la volada; l'envolada
(l'envol)
voletejar; voletar
(voleter)
volador, -adoira
( un oiseau qui peut voler)
èsser volador, -adoira
(qui peut voler de ses propres ailes/ se débrouiller)

écouter:

VOULOIR

voler
la volença
(la volonté)
volontari; -aria; volontos, -a (volontaire)
lo voler (le vouloir)
lo bon voler (le bon vouloir)
voler mau a quauqu'un ; li vòu mau (vouloir du mal à)
ne'n aver contra quauqu'un; eu ne'n a contra te
(contre ..)
sens te comandar
(si tu veux bien)

écouter:

le VOYAGE

lo viatge; lo voiatge
la via
(le chemin)
viatjar
(voyager)
la viatge
(argent pour le voyage; viatique)
lo viatjador; lo voiatjador
 lo viatjaire
( de commerce)
lo/la viatge; la vitge (fois)
'n'autra viatge 
(une autre fois)
quauques viatges
(quelquefois)
l'i aviá 'na viatge
(il y avait une fois)
'na viatje blanc
(un voyage pour rien, inutile)
bon chamin
(bon voyage)

écouter:

le VOYOU

la crapula; la canalha ;lo borrinaire; lo penlant; l'arpelut
 lo brigand; lo bringand; lo maniganç
(bandit)
los rotaires
(de grands chemins)
la borrinaire; la fotralha
(les voyous)
lo maufasedor
(malfaiteur)

écouter:

VRAI

 brai (m); veràia (f) (adj)
vràia; vrai
(adv)
'na veràia veitura
(une vraie voiture)
qu'es d'avis
(c'est vrai)
la probabilitat (la probalité)
vertadier,-a (véritable)
qu'es ben rale (c'est bien vrai)
per de fach
(pour de vrai)

écouter:


W/X/Y/Z

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z 



Dernière mise à jour fev 2020.

Merci à FRANCE BLEU
& à Joan Pau VERDIER.
Pour une érreur ou disfonctionnement merci de le signaler à
coriel



Retrouvez "Le mot en OC" sur France BLEU https://www.francebleu.fr/emissions/le-dict-oc/perigord



RETOURRETOUR